Mural Cafè de La Glorieta a Bellvei

Memòria de Ball, Versos i Cafè: La Història de La Glorieta de Bellvei

A principis del segle XX, el lleure i la vida social als pobles de Catalunya es teixien completament al voltant dels cafès. A Bellvei, a la comarca del Baix Penedès, aquest esperit comunitari va trobar el seu temple particular al carrer Jacint Verdaguer: l'emblemàtic Cafè de La Glorieta. Tot i que el record popular dels veïns sovint fusiona els records dels espais de ball i de cinema de l'època, les fonts primàries i els documents recuperats històricament revelen una crònica rica i fascinant sobre la transformació d'aquest establiment centenari.

Història del Cafè La Glorieta i els seus orígens al Baix Penedès

Per entendre el pes històric d'aquest local, cal viatjar en el temps i desgranar com la necessitat de trobada de la societat rural de l'època va anar transformant el paisatge urbà d'aquest municipi penedesenc. El nom de "La Glorieta" prové precisament de la tradició festiva local, ja que originàriament s'havia ballat a l'aire lliure sota una estructura o tendal instal·lat per protegir els balladors de les inclemències del temps.

L'any 1913: L'origen sota el tendal de la Festa Major

Retrocedint en el temps, la fisonomia de La Glorieta l'any 1913 era ben diferent de l'estructura tancada de totxana i fusta que va romandre dempeus dècades després. En aquells moments, l'establiment no disposava d'una gran sala coberta, sinó que consistia en un gran hort situat al pati del darrere de l'antic Café Español.

Quan arribava la Festa Major de Bellvei, l'espai es transformava per complet per a l'ocasió: s'hi instal·lava un gran tendal en forma de vela que feia les funcions de "glorieta" per aixoplugar els veïns del sol del dia i de la fresca de la nit. El protocol festiu d'aquell 1913 dictava que el ball de nit arrenqués puntualment a les 12 de la nit. El cornetí de l'orquestra tocava solemnement davant la casa de l'aleshores alcalde de la vila, Joan Mañé Miravent, iniciant una vetllada nocturna on es cantaven serenates i es ballava al ritme de formacions de música popular i de les tradicionals colles de grallers locals, com els històrics Els Pelegrins de Bellvei.

El debat històric: Sala de Ball versus Cinema a Bellvei

A Bellvei coexistien principalment dos grans cafès públics amb funcions i instal·lacions ben diferenciades:

La Glorieta: Era reconeguda oficialment per la seva espaiosa pista i posterior sala de ball, inaugurada originalment com a nau tancada cap als anys 1911 o 1912.
La Sala (també anomenat cafè de la Sala de la Carretera): Era el recinte encarregat d'acollir regularment les projeccions de cinema i obres de teatre els dies festius.

A més d'aquests dos, existia un tercer espai, la societat de treballadors agricultors coneguda com "La Casa del Pueblo", que servia com a cafè els dies festius. Durant temporades de fortes tensions socials, vagues o tancaments d'altres recintes (com el que va patir precisament la Casa del Pueblo cap a l'any 1927), els balls de saló i els diferents espectacles de la Festa Major s'alternaven i es traslladaven entre la pista de La Glorieta i la Sala de la Carretera. Aquest intercanvi continuat va acabar creant un vincle indissociable en l'imaginari col·lectiu del poble, fusionant de manera difusa ambdues identitats de lleure en el record de les generacions posteriors.

El Mural de La Glorieta: Art, memòria i poesia a la façana actual

Amb el pas de les dècades, el brogit de les antigues orquestres, les rialles del públic del teatre i el dringar dels gots de cafè han callat a l'interior de l'edifici. No obstant això, l'esperit d'aquell punt de trobada central s'ha immortalitzat de forma permanent directament sobre els seus murs moderns per evitar que caigui en l'oblit.

El projecte cultural 'Colors i versos als carrers'

L'antiga façana exterior de l'establiment s'ha reconvertit completament gràcies a una aplaudida iniciativa artística i de recuperació del patrimoni local. Aquest projecte va ser dissenyat conjuntament per la pintora Maria Martos i la poetessa Anna Molina. La intervenció dóna una nova vida a l'espai urbà del carrer Jacint Verdaguer, recuperant de forma molt visual escenes quotidianes, personatges històrics característics i fragments costumistes de la vida cultural d'aquell Bellvei de principis del segle passat.

Poemes i versos transcrits a la paret de l'antic cafè

La gran singularitat d'aquest monument artístic és que no es limita exclusivament a la pintura mural d'estil costumista, sinó que es fusiona íntimament amb la literatura i la lírica de la terra. Les il·lustracions acolorides que recreen el cafè d'època estan acompanyades amb poemes i versos transcrits directament a la paret.

És precisament a través d'aquesta combinació que la poesia d'Anna Molina aconsegueix el seu objectiu: cada vegada que un veí o un visitant camina pel carrer i passa per davant de la silueta de l'antic Cafè de La Glorieta, la memòria històrica d'aquells balls sota la vela del 1913 i l'essència d'un poble que es reunia al voltant de la música tornen a bategar amb força al bell mig de Bellvei.