Mural de Rossend Escolà a la Palma d'Ebre

La pintura mural de la Costa de la Font, amb els seus catorze metres de llargada, és molt més que una obra d’art: és una finestra oberta a l’ànima de la Palma d’Ebre. Fou creada l’any 1979 per en Rossend Escolà Cubells, fill predilecte del poble, nascut a la Palma el 9 de juliol de 1918 i estimat fins al darrer alè de la seva vida, el 15 de juliol de 2013. Per a tothom, però, ell era simplement “Rossendo”, nom pronunciat amb afecte pels carrers i places d’un poble que el va veure créixer i convertir-se en artista.

Rossend posseïa aquell do estrany dels grans pintors: sabia mirar el paisatge com qui escolta una confidència. Amb aquarel·les delicades, olis plens de llum, carbons intensos i sanguines vibrants, va immortalitzar la bellesa serena de molts racons catalans. Però la seva sensibilitat anava més enllà del paisatge; també donava vida als rostres, als bodegons silenciosos i a la pintura religiosa, sempre amb una mirada profunda i humana. Fou un artista complet: pintor, escriptor, historiador, assagista i defensor incansable del patrimoni. Autodidacta i tenaç, va esdevenir l’últim gran representant d’una generació que, enmig de la llarga postguerra, va saber protegir la cultura i mantenir viva la identitat del país.

Els reconeixements no van trigar a arribar. L’any 1948 obtingué el primer premi provincial a Flix amb un paisatge de Cardó, i més endavant seria també guardonat als concursos de pintura d’Ascó i Móra d’Ebre. Però més enllà dels premis, el seu veritable triomf fou la capacitat de transformar la complexitat en emoció senzilla, de capturar el moviment de la llum i la respiració dels paisatges amb una naturalitat extraordinària.

Aquesta màgia es manifesta plenament en el mural de la Costa de la Font. L’obra ressegueix la paret d’obra que acompanya el coster del seu verger, com si el mateix poble s’hagués convertit en llenç. És un mural aparentment senzill, però ple de matisos, perspectives subtils i vida amagada en cada traç. La pintura sembla respirar amb el pas del temps, dialogar amb la pedra, amb el sol i amb les ombres de la tarda. Avui, aquell llarg mural és un dels tresors artístics més estimats de la Palma d’Ebre, una peça que continua captivant tothom qui s’hi atura.

Però Rossend no només pintava paisatges; també va dedicar la seva vida a preservar la memòria del seu poble. En la seva tasca constant per protegir la cultura i el patrimoni històric de la Palma d’Ebre i de tota la comarca, destaca especialment la seva implicació en la recuperació de l’església romànica, la defensa persistent del patrimoni local i la creació de l’Associació d’Amics de l’Art i la Història de la Palma. Va estimar la seva terra amb la mateixa delicadesa amb què acariciava els colors sobre la tela, i encara avui, en cada racó del poble, sembla que hi resti una petita empremta de la seva mirada.