Nucli històric de Torrelles de Foix

El Carrer del Raval, amb cases d'estiueig i estil colonial de planta baixa, pis i golfes, com cal Segarra, cal Quim Tonferrer, cal Felip, cal Llantet , els quatre Cantons o cal Nisa, amb data a la façana de l'any 1882, cal Ròpia, les antigues escoles o can Senalles, juntament amb el carrer Major, format per cases entre mitgeres a banda i banda, que consten de planta baixa, pis i golfes, on s'hi conserven alguns elements d'interès haurien acabat conformant els eixos vertebradors de l'actual nucli urbà de Torrelles de Foix.

L’edifici noucentista de Can Cervera destaca per l’acabat pintat de blanc dels seus murs amb les persianes de les seves obertures de color verd amb teuladeta de ceràmica al damunt. La obertura central del primer pis dona a una gran balconada. Ressalta el capcer de perfil mixtilini amb obertura al mig. I també cal destacar els remats ornamentals de les pilastres que conformen la tanca de la finca.

A la finca cal esmentar l’ametller de Can Cervera, un arbre monumental de l'espècie prunus dulcis que, l'any 1990, feia 15 m d'alçada, 3,08 de volt de canó i 20,5 de capçada mitjana, convertint-lo en l'ametller més gran dels mesurats a Catalunya.

La família dels Peguera, senyors de Foix, van tenir casa senyorial a Torrelles de Foix des de la segona meitat del segle XVI, amb una capella dedicada a la Mare de déu del Roser, beneïda l'any 1579. Es tractaria d’un petit edifici amb l'extrem de llevant arrodonit i atalussat en la base, característiques que, juntament amb les mènsules de la part superior de l'edifici, fan pensar en la possibilitat que es tracti en origen d'un element defensiu. Probablement es tractaria d'una torre associada d'alguna manera al casal senyorial, potser una de les dues que en flanquejarien l'accés.

Altres notícies de la capella del Roser ens parlen de la benedicció de la campana el 1593, l’obertura a migdia d’una porta a la part més apta per obrar una sagristia el 1693 i que s'hi van enterrar alguns membres de la família Peguera. L'any 1881, en deixa testamentària, la capella del Roser a les salesianes de Barcelona i més endavant va passar a mans del consistori torrellenc, utilitzant l’edifici per a diverses funcions fins a esdevenir actualment el local d'assaig de la Coral de Foix.

Actualment l'edifici presenta al costat de ponent un petit campanar l'espadanya d'un ull i es troba pintat completament de color rosat, llevat de la façana de ponent, la que dóna al casal dels Peguera. Aquesta façana es troba restaurada però sense pintar, fet que permet observar-ne varies fases.

El 27 d’agost del 1933 neixia la societat cultural Casal Torrellenc. L’edifici noucentista de l’entitat va ser possible a l’aportació desinteressada dels veïns de jornals de treball i de materials diversos. Un cop inaugurat el Casal, van aconseguir-se 206 socis col·laboradors amb unes quotes mínimes anuals de 50 pessetes i les quantitats que s’havien aconseguit mitjançant emprèstits, al seu venciment, eren de bell nou lliurades a fons perdut per part de molts prestadors.

Aquest local de grans dimensions i gran renom a tota la comarca oferia la possibilitat de celebrar balls de tota mena. Però també permeté altres activitats com projeccions de cinema, representacions teatrals, exposicions, festes i reunions de diverses entitats, i actes culturals, musicals, lúdics o gastronòmics. A la dècada dels 80 del segle XX es va adaptar una sala pel jovent amb el nom “Poppy’s”.  Actualment compta amb una biblioteca popular.

La Casa Milà és un conjunt format per dos edificis de tipologia molt similar. L'edifici de ponent, de dimensions més reduïdes és lleugerament més alt que el de llevant. Tots dos però disposen de planta baixa, noble i sota teulada, trobant-se les obertures dels les dues primeres plantes al mateix nivell. D'acord amb fonts orals la casa havia estat una fonda durant la primera meitat del segle XX i deprés s'hi va ubicar una botiga de persianes, així com el despatx i parada de la Hispano Igualadina.

Però descobrir un nucli històric com el de Torrelles de Foix és també descobrir petits detalls com una data inscrita en una llinda, una majòlica recordant el lloc on es van portar a terme les votacions del 1-O, un singular forjat de ferro d’una barana o el revestiment ceràmic inferior d’un voladís d’una teulada, senzills elements que ens parlen d’un poble, de la seva gent i de la seva història.