El tema d'aquest mural del presbiteri és la llum de l'hora de l'alba, la llum que enceta el dia i descobreix el paisatge, la naturalesa i la ciutat de Tàrrega. El fons pictòric posa en relleu la Mare de Déu de l'Alba, a qui està dedicada l'església i és patrona de Tàrrega.
Caín i Abell i el Diluvi Universal
Caín i Abel: Caín, agricultor, mata al seu germà Abel, ramader, per gelosia. Caín penedit, viu amb el patiment: Abel es representat amb una taca de sang a terra.
L'Arca de Noé: Acull parelles d'animals i la família de Noé que se salven. La Pau de Déu queda simbolitzada pel colom amb la branca d'olivera.
S’hi representen: Marca de sang d'Abel. Caín penedit. Terres cultivades: l'agricultura. Eines del camp, al·ludint al treball. Ovelles: ramaderia. Tempesta del Diluvi Universal. L'Arca de Noé, símbol de la Salvació. El colom, símbol de la pau. Arc de llum, símbol de l'aliança amb Déu.
Els Patriarques
Isaac, fill d'Abraham porta la llenya del sacrifici. Jacob, el qual somia una escala que uneix el cel i la terra, A la part inferior Rebeca, futura esposa d'Isaac, i Raquel i Lia, esposes de Jacob.
Al centre de la volta, el cel d'estels representa la descendència d'Abraham.
El patriarca Abraham i la seva dona Sara acullen tres viatgers, enviats de Déu, a la seva tenda, plantada a l'alzinar de Mambré.
S’hi representen: Isaac porta la llenya del sacrifici. El moltó que substituirà a Isaac. Rebeca, esposa d'Isaac. Somni de Jacob, les escales que uneixen el cel i las terra. Raquel i Lia, esposes de Jacob. Cel estrellat: la descendència d'Abraham. Abraham i Sara sortint de la tenda. L'àpat dels tres viatgers.
La Creació
La Creació: l'aigua, terra, els vegetals, arbres i plantes i els diferents animals: aus, animals marins i animals terrestres
La Creació: la llum i els astres, amb el Sol i la Lluna, al centre de la volta. (Gènesi, 1).
La creació de l'home: Adam i Eva fets del fang de la terra. Els envolta l'Arbre del Coneixement.
S’hi representen: Creació de les aus, dels animals marins, dels animals terrestres, del Sol, de la Lluna i d'Adam i Eva. L’Arbre del Coneixement. L’Arbre de la Vida i els quatre rius.
Moisès i l’Arbre de Jesse
Moisès i el pas del Mar Roig, un camí de llibertat que uneix el significat de la Pasqua jueva amb el mural del creuer dedicat a la Resurrecció. (Exode, 14).
Al centre de la volta el sol del Càntic de Zacaries, anuncia el Messies: ...Perquè ens estima, ens visitarà un Sol / que ve del cel,/ per il·luminar els qui viuen a la fosca.
En aquesta volta l'arbre de Jesse presenta el llinatge del rei David, u cels ametller florit que brota del cor de l'ancià Jesse. Darrera de l'arbre representa Jerusalem Celestial.
S’hi representen: Moisès fent la separació de les aigües. Pas del Mar Roig. Sol càntic de Zacaries. L'ancià Jessè reclinat sota l'arbre. Arbre de Jessè, un ametller florit, relacionat amb la Nativitat. Jerusalem celestial.
Mur Nativitas
Al centre de la volta hi figura l'estel, juntament amb l'àngel anunciador. A la banda esquerra s'hi disposa sant Joan Baptista, precursor de Crist, el qual clama des del desert des d'on s'alimentava amb llagostes i mel (Marc, 1). A la banda dreta veiem el rostre del profeta Isaïes, disposat entre les ales dels serafins en l'instant de purificació de les seves paraules amb una brasa sustentada per unes tenalles. (Isaïes, 6).
Àngel anunciador. Ángel anunciador.
S’hi representen: Sant Joan Baptista, precursor de Crist. Isaïes, el profeta. Isaías, el profeta. Maria encarada al seu fill Jesús que reposa al pessebre. Josep amb la vara florida, al·lusió a la profecia d'Isaïes. Cavalls que senyalen l'epifania. Els tres Mags. Les ofrenes dels Mags.
Mur Resurrectio
Jonàs i el monstre marí simbolitzen la mort espiritual: un home gran en posició fetal retorna al ventre matern. Jonàs va estar tres dies al ventre del monstre marí. Elies i el carro de foc. Puja al cel en un carro de foc tirat per cavalls, com a pre- figuració de la vinguda definitiva del Senyor. (2 Reis, 2).
S’hi representen: Jonàs dins del monstre marí. El carro de foc d'Elies. Llosa tombada a terra. Sudari, símbol de resurrecció. Els tres guardes desconcertats. L'olivera, símbol de l'hort de Getsemaní. Ampolles de mirra.
Curiositats
El temple de Santa Maria de l'Alba compta amb grans cicles de pintura mural al fresc. D'una banda, Jaume Minguell Miret realitzà diversos conjunts entre els anys 1958 i 1965. De l'altra, Josep Minguell Cardenyes pintà els murals del creuer, els quatre frescos de les voltes de la nau central i els del presbiteri entre el 2004 i el 2022.
Josep Minguell i Cardenyes (Tàrrega, 1959) és un extraordinari especialista en pintura al fresc en grans espais arquitectònics. Fins a l'actualitat ha pintat 45 conjunts de pintura al fresc a Catalunya, Itàlia, EEUU i Japó.
A Santa Maria de l’Alba l’artista Josep Minguell Cardenyes ha portat a terme una intervenció integral que ocupa les voltes, creuer i presbiteri del temple barroc. Suma un total de 1.014 m2 de superfície de pintura al fresc. Les ha realitzar en diverses fases, la primera l'any 2005 i l'última l'any 2022.
El seu pare, Jaume Minguell Miret, és l’autor de la decoració pictòrica de la capella de la Verge dels Dolors representa els deixebles d'Emmaús; al seu costat segueix la capella dedicada a Sant Josep, amb la representació del Josep de l'Antic Testament, i, a continuació, la capella de la Puríssima, amb un conjunt d'àngels. Al costat de la porta principal d'accés, hi ha el baptisteri amb un mural del baptisme de Jesús. En les petxines del cimbori hi va pintar els quatre evangelistes. I finalment la capella de la Mare de Déu de Montserrat.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Església parroquial de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega ***