Mestre Baró i Güell de Cervià de Ter: la música que encara ressona al costat de la muralla
La Plaça mestre Baró i Güell de Cervià de Ter conserva la memòria d’un dels músics més singulars nascuts al poble. El seu nom oficial el relaciona directament amb la seva condició de compositor, però darrere d’aquest espai hi ha una trajectòria molt més àmplia: la tenora, les cobles, l’ensenyament musical, els orfeons i una dedicació incansable a preservar la memòria de la sardana.
En el nucli antic de Cervià, la música i la història es troben gairebé sense avisar. La Plaça del mestre Josep Baró i Güell de Cervià de Ter forma part d’aquest recorregut patrimonial, en un entorn on encara es poden seguir les traces del passat medieval del municipi.
On és la Plaça mestre Baró i Güell de Cervià de Ter?
Aquesta plaça pareix dins del recorregut històric oficial de Cervià, després de la plaça dedicada a Lluís Cotxo i abans de les runes del castell i del rentador municipal. L’Ajuntament identifica expressament aquest espai com la Plaça del mestre Baró i Güell, compositor.
La ubicació permet entendre'l com una peça més del nucli històric. No cal buscar-hi una gran esplanada ni un espai monumental: l’interès rau en la seva relació amb els carrers antics i amb els elements patrimonials que l’envolten.
I hi ha un detall especialment significatiu. Una ruta documentada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya descriu, en aquest punt del recorregut, el bust de Josep Baró i Güell al costat d’un mur de pedra.
Qui va ser el mestre Baró i Güell de Cervià de Ter?
Josep Baró i Güell, nascut a Cervià de Ter el 14 de juny de 1891 i mort a Girona el 1980. Va començar molt aviat en la música: amb només deu anys ja formava part de la Cobla Juvenil Cervianenca.
La tenora va ser un dels instruments que marcarien la seva vida. Més endavant va actuar amb diverses formacions i va arribar a ser tenora solista de l’Orquestra Pau Casals, una dada que ajuda a situar la seva trajectòria més enllà de l’àmbit estrictament sardanista.
Però Baró no va ser només intèrpret. També va dedicar bona part de la seva vida a l’ensenyament i la direcció musical. Va fundar i dirigir diversos orfeons, entre ells Cants de Pàtria, i va participar en la vida musical gironina com a professor i director.
Quina obra va deixar el mestre Baró i Güell de Cervià de Ter?
Aquí és on el Mestre Baró i Güell de Cervià de Ter adquireix una dimensió especialment interessant.
La Biblioteca Pública de Girona conserva el seu fons musical, format per unes 600 peces entre obres manuscrites i impreses. Hi trobem sardanes, cançons infantils, música coral i religiosa, composicions per a orquestra de corda, orgue i sarsueles, a més d’arranjaments i harmonitzacions.
La magnitud del fons explica millor que qualsevol adjectiu la seva activitat creadora. Baró va escriure música en registres diversos i va deixar una documentació que avui permet resseguir una part important de la cultura musical gironina del seu temps.
Entre les seves obres també hi ha Nit d’Orient i Un nét dels Almogàvers, dues peces líriques que mostren que el compositor no va limitar la seva creativitat a la sardana.
Per què el mestre Baró i Güell de Cervià de Ter està relacionat amb el Museu de la Sardana?
El mestre Baró i Güell de Cervià de Ter també permet recordar una faceta menys coneguda del músic: el seu paper com a col·leccionista i conservador de la memòria musical.
Durant anys va reunir instruments i documentació relacionats amb la música popular. Aquesta tasca va contribuir a fer possible la creació del Museu de la Sardana de Girona, inaugurat el 1961. Baró hi va donar fins i tot la seva pròpia tenora.
Això dona al nom de la plaça una profunditat especial. No recorda únicament un compositor, sinó també un home que va entendre que la música podia desaparèixer si no se’n conservaven les traces.
Què podem veure a la Plaça mestre Baró i Güell de Cervià de Ter?
El principal element commemoratiu és el bust de Josep Baró i Güell, que la documentació excursionista situa al costat del mur de pedra durant el recorregut pel nucli de Cervià.
És una imatge que encaixa amb el caràcter del lloc. La figura del músic queda vinculada a la pedra antiga, com si dues memòries diferents compartissin el mateix espai.
A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests racons en què un nom de carrer deixa de ser només un nom: permet seguir el rastre d’un home que va tocar la tenora, va ensenyar música, va dirigir formacions i va dedicar una part de la seva vida a conservar el patrimoni musical.
Una plaça amb música al darrere
És un petit homenatge a una vida extraordinàriament vinculada a la música.
Potser el més bonic és que el record no es troba en un espai separat del poble. El bust mira els carrers de Cervià, mentre a prop les pedres recorden altres segles. Entre una cosa i l’altra, el nom de Baró conserva una història que va molt més enllà d’una plaça.
Festacatalunya us proposa aturar-vos-hi uns instants. Potser no hi sentireu cap tenora. Però, sabent qui va ser Josep Baró i Güell, és fàcil imaginar que alguna vegada, entre aquests carrers, la música hi devia tenir una presència molt més tangible.
