Sanaüja com d’altres pobles de la Segarra era una vila closa per una muralla que a voltes ha desaparegut. D’aquest recinte es conserven encara quatre portals d'ingrés que informen de la localització dels accessos i dels límits dels murs de tancament.
El Portal dels Escots, localitzat al carrer del mateix nom, és el típic portal adovellat, d’arc lleugerament rebaixat, format per quinze dovelles i la clau. La clau de l'arc de menors dimensions i decorada amb un escut en relleu molt erosionat amb la representació del que sembla una creu. Actualment, tant les dovelles laterals com els muntants de l'arc apareixen adossats als habitatges que s'han edificat al seu voltant. Al mur esquerre de la part posterior de l'arc, es conserva un forat quadrat en un dels costats on es devia encaixar la barra travessera per a poder tancar el portal. La seva data de construcció es considera probable que fos entre els segles XV i XVI.
A la pujada o pas que du des del carrer de l’Aigua al carrer Moré es troba la Portelleta, d’època medieval i probablement el més antic conservat a Sanaüja. Es tracta d’un portal adovellat d’arc escarser que origina un pas parcialment cobert de sis arcs fets de pedra del país ben escairada. Aquesta sèrie d'arcs estan fets amb carreus de pedra regulars amb el punt d'arrencada des dels murs annexos, fets amb carreus de grans dimensions. Originàriament, l'espai entre els arcs estava cobert per grans blocs de pedra de forma rectangular, actualment conservats parcialment.
En el cas de la baixada de Sant Roc hauríem de parlar d’un doble portal. Un de més primitiu, d’època medieval, que hauria constituït el pas més directe des del pont de Sanaüja. S’hi pot identificar un dels muntants o brancals i la dovella d’arrencada al damunt les restes d’una polleguera. L’actual portal, que substituí el primitiu portal medieval, va ser bastit fins al final del s. XVIII o durant el s. XIX. Presenta un arc escarser adovellat, a la clau del qual hi trobem esculpit un escut amb les armes dels Sanaüja. En un dels muntants de l’arc hi trobem incisa la data 1893. Dona origen a un pas cobert, a una banda del qual antigament s’hi emplaçava la capella on es venerava la imatge de Sant Roc, protector contra la pesta.
El quart portal conservat, el Portal del carrer de l’Aigua, connecta aquest carrer amb el carrer dels Valls. Conserva només els brancals d’un dels murs, que es troben molt malmesos. La motllura que s’hi conserva permet datar-lo entre els segles XVI i XVII.
