Què és una necròpolis?

És un lloc d’enterrament dels difunts de qualsevol religió o creença. En el nostre entorn geogràfic i cronològic, la majoria de necròpolis corresponen a llocs d’enterrament de cristians, tot i que també en podem trobar d’altres comunitats religioses, com ara musulmanes, jueves i, fins i tot amb un cert aire pagà sense que ens sigui possible concretar exactament les creences que les inspiraren.

La tipologia de les tombes és molt variada i sòl ser utilitzada com a element de datació. Així, doncs, les tombes excavades a la roca de planta quadrangular, de banyera o antropomorfes –amb la capçalera marcada- solen ser les més antigues i les situem entre els segles VI-X.

Més tard, ja en els segles XI al XV, la majoria de tombes són construïdes amb lloses o pedres en forma de cista o caixa de secció quadrangular i de planta trapezoïdal, tot i que també se’n troben de fosa simple excavades a terra, per sobre del substrat rocallós on es localitzen les de l’etapa anterior. Els sarcòfags exempts típics de l’època romana com a lloc d’enterrament de personatges destacats, reapareixen a la Baixa Edat Mitjana associats a enterraments dels membres de la més alta noblesa.

La orientació i posició dels difunts és un indicador de la seva religió. En aquest aspecte, podem dir que tant cristians com musulmans solen orientar les seves tombes seguint un eix est-oest i generalment amb el difunt mirant cap a orient, cap a Terra Santa. El enterraments cristians, però, solen disposar el cadàver en posició de decúbit supí –estirats sobre l’esquena- mentre que els musulmans acostumen a situar el difunt de costat. Aquestes normes no sempre es compleixen i podem trobar excepcions tant en un cas com en l’altre.