Què vol dir que les pintures murals de Sant Valentí estan pintades al fresc?

El pintor aplica els pigments barrejats amb aigua sobre la paret que ha estat arrebossada amb un morter fresc i humit de calç i sorra. Ho ha de fer ràpid mentre el material encara és tou i no s’ha assecat.

Els millors pigments són els d’origen mineral. Els més usats són la calcita per al blanc, els ocres dels òxids de ferro per a grocs i vermells, les terres per a verds i rojos, el lapislàtzuli, l’atzurita i la aerinita pel blau, l’os per als marrons i el negre de marfil i el carbó per al negre.

Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb capes de morter de calç; la primera, amb tres parts de calç apagada i una part de sorra de riu gruixuda i aigua, s’estén i es remolina; la segona la sorra és més fina i les mateixes proporcions de calç, s’estén i s’allisa; finalment s’aplica una tercera amb sorra molt més fina i una proporció d’arena i calç ara a parts iguals. Es llisca encara humida i es van aplicant els pigments barrejats amb aigua o aigua de calç. Es pot pintar mentre la calç no s’assequi.

En contacte amb el diòxid de carboni de l'ambient, la calç apagada experimenta una reacció de carbonatació i els pigments queden integrats dins l'estructura del morter endurit. És per aquest motiu que la pintura al fresc és una de les tècniques pictòriques més resistents.

El procés de carbonatació és bastant ràpid, dura uns 40 minuts. Un cop endurit, el morter ja no engloba els pigments i aquests queden en superfície, sense fixar. Per això cal treballar amb eficàcia, preferiblement per zones menudes.

Un cop assecat, l’artista rematarà l’obra amb detalls finals usant ara la tècnica de pintura al tremp.