Sant Valentí, festivitat catalana o americana?

Hi ha una llegenda catalana que explica que sant Valentí és patró dels enamorats. perquè la seva diada coincideix amb el moment de l’any en què les aus comencen a aparellar-se.

L’erudit filòleg i medievalista Martí de Riquer assegura que la diada de Sant Valentí no és un invent nord-americà, sinó que podria tractar-se d’una antiga tradició catalana.

Ara, també és cert que sant Valentí, al nostre país, lluny de ser el patró dels enamorats ho era dels estafadors, dels malpagadors, dels trampistes i dels enredaires. Aquest sant fos "expulsat" del calendari litúrgic tradicional per l'Església Catòlica el 1969, any en què aquesta procedí a suprimir alguns sants d'un marcat i escandalós origen llegendari. Valentí es venerat com sant per l’Església ortodoxa, la luterana o l’anglicana, però no per la catòlica; només algunes parròquies festegen aquest dia de forma local. Tot i els dubtes del seu origen, l’any 1014 el papa Francisco va decidir participar en la celebració de Sant Valentí en un intent de retornar el sentit religiós a la festa.

És al final de l'edat mitjana a França i Anglaterra quan apareix la llegenda que Sant Valentí. Es diu que havia casat parelles en secret després que la institució del matrimoni fos prohibida per l'emperador Claudi II. Fou decapitat a Roma cap al 270. Amb el pas dels segles, el cos fou repartit a bocins i venerat a diverses esglésies europees. El crani es conserva en una basílica romana, a Dublín en tenen alguna relíquia i a casa nostra també ens en va tocar. Els historiadors diuen que el noble Sal·la aconseguí la cessió de la Santa Seu d’unes relíquies de Valentí cap al 951, quan fundà el monestir de Sant Benet de Bages. S’hi estigueren fins el 1835, quan amb la desamortització les traslladaren a Navarcles, vila de la que n’era patró des del 1690. Amb la guerra del 1936 foren saquejades, però se’n pogué salvar algun fragment, que segueix reposant en pau en una urna de plata.

Aquesta proximitat física de sant Valentí va afavorir la devoció que sentien la gent del Bages. Conta Amades que les fadrines i vídues l’anaven a visitar i li pregaven perquè els trobés un bon marit, així com les casades per tal de retrobar l’harmonia familiar.

El 14 de febrer també és el dia que s’aparellen els ocells, una creença molt antiga que va unida a la dels poders amorosos del sant. En tenim la primera referència escrita en el poema amorós Leyaltat vol del noble valencià d’origen aragonès Pere Aznar Pardo de la Casta, criat al palau de Pere el Cerimoniós, qui el 1382 el va nomenar Governador i Batlle General del Regne de València.

A casa nostra, bressol de la fórmula sant Valentí-ocells-enamorats, la tradició s’anà perdent. Això, sumat a la creença d’un origen anglosaxó i a l’arrelament de la rosa per sant Jordi, ens ha fet dir a molts: “jo sóc més de sant Jordi”. Però el cert és que a més de ser els creadors mundials de la diada de sant Jordi, també ho som de la de sant Valentí.