Santuari de la Mare de Déu de Foix ***

Al lloc del Santuari de la Mare de Déu de Foix s’hi documenta des de l’any 608 una capella que va ser reedificada l’any 730, amb un buit documental fins l’any  1185 quan en un testament es fa referència a una església amb advocació a Santa Maria de Foix.

Entre els anys 1263 i 1267 es van fer obres d’ampliació, obres que degueren continuar al llarg del primer quart del segle XIV. L'any 1378 consta un llegat per a construir una capella sota l'advocació de Sant Nicolau i Santa Maria, al costat de la de Sant Francesc. En el decurs del segle XV, es va construir un pòrtic paral·lel a la façana meridional de l'edifici del qual coneixem tres arcades apuntades.

El 1557 es va enderrocar l'antic campanar del creuer i es degué construir el d’espadanya. A finals del segle XVI es va erigir una nova capella davant de la porta, el cor i una sagristia. Ja en el segle XVIII (1705) es va fer la Capella del Sant Crist i es va remodelar l'absis. Un robatori acabat amb el fet violent de l’assassinat del darrer rector van fer que perdés la titularitat de parròquia a la fi del segle XIX, esdevenint santuari.

El temple és de nau única amb volta de canó recolzada sobre arcs formers apuntats i dotada d'un arc faixó en el centre de la nau amb mènsules de motlluratge simple en els arrencaments. L'absis és poligonal, de sis cares, cobert amb volta de rajola amb nervis de pedra de secció gruixuda i clau amb marededéu esculpida.

A tramuntana s'observen dues capelles. La de l'angle nord-est comunica amb la nau mitjançant un arc de mig punt rebaixat i és coberta amb volta d'aresta formada per quatre nervis que recolzen, per la banda nord, sobre capitells tronco piramidals, i, per la banda sud, estan encastats al mur.

La capella de ponent, davant de la porta d'accés, comunica amb la nau a través d'un arc apuntat. De dimensions més reduïdes que l'anterior, és coberta amb volta d'aresta de rajola, amb quatre nervis de pedra que recolzen sobre mènsules de forma piramidal, on hi ha esculpits els rostres d'àngels. La clau presenta una imatge molt deteriorada que podria ser la de la santa titular.

A la façana de migdia, al costat de la porta, es troben les restes de l'antic porxo i les de l'antiga capella del Sant Crist. Per sobre del porxo hi havia la rectoria i, per sota, un espai tancat al qual s'accedia des de la sagristia a través d'un arc apuntat.

El campanar, a ponent, és d'espadanya, format per quatre ulls acabats en arcs de mig punt. Es troba a ponent, on també hi ha un ull de bou. A migdia trobem la porta del temple, adovellada d’arc de mig punt format per àmplies, les dovelles de la qual es recolzen sobre una imposta motllurada, amb muntants fets amb carreus tallats regularment i sense timpà. L'arc és protegit per un guardapols amb decoració geomètrica senzilla de talla poc profunda.

A l'interior es conserva una pica baptismal de pedra i un frontal de sarcòfag trobat en el decurs de les excavacions realitzades l'any 1985. S'hi venera una talla de la Mare de Déu de Foix, patrona del Penedès, reproducció de la original destruïda el 1936, que datava de la primera meitat del segle XIV, de transició del romànic al gòtic. Es tracta d’una Verge bruna, asseguda en un tron a manera de cofre motllurat amb el Nen sobre el genoll esquerre.

Pocs anys més tard, un temporal va enderrocar el campanar d'espadanya moment a partir del qual va començar un període de degradació de l'edifici. Finalment, la Guerra Civil va ocasionar un gran nombre de desperfectes. Els anys 80 del segle XX, durant la seva restauració, s’aprofità per a portar a terme excavacions arqueològiques en el decurs de les quals no es va poder identificar cap element corresponent a les fases anteriors al segle XI, reduint-se les troballes a elements molt malmesos, els quals permetien identificar un edifici rectangular inscrit dins l'església actual, amb un paviment de calç i una altra construcció, també de planta rectangular, que correspon al perímetre actual de l'església, excepte la capçalera, que substituiria l’anterior al segle XII o començament del XIII es va bastir una construcció que va substituir l'anterior.