Saps com eren les teules romanes?

Les teulades romanes eren un element essencial de l’arquitectura domèstica i pública, dissenyades per garantir la impermeabilització, la durabilitat i la correcta evacuació de l’aigua de pluja. El sistema més habitual combinava diversos tipus de peces ceràmiques: les tègules, les ímbrices i les antefixes.

Les tègules eren les peces principals: grans rajoles planes de ceràmica col·locades una al costat de l’altra, formant la base de la teulada. Tenien els laterals lleugerament aixecats per facilitar l’encaix amb les peces següents.

Les ímbrices, en canvi, eren peces corbades que es col·locaven sobre les juntes entre dues tègules. La seva funció era cobrir les unions i evitar filtracions d’aigua, assegurant així la impermeabilitat de la coberta.

A la part frontal o visible de la teulada, especialment en edificis més cuidats, s’utilitzaven les antefixes, peces decoratives de ceràmica o pedra que tapaven l’extrem de les files de teules. Sovint estaven decorades amb motius vegetals, rostres o elements simbòlics, i complien tant una funció estètica com pràctica.

Aquest sistema formava una teulada a dues aigües molt eficient, que permetia evacuar ràpidament l’aigua de la pluja i protegir l’interior de les construccions.

En conjunt, les teulades romanes combinaven funcionalitat tècnica i decoració arquitectònica, mostrant una vegada més la capacitat dels romans per integrar l’enginyeria amb l’estètica en la seva arquitectura quotidiana.

I com les fabricaven? Barrejaven argila, aigua i arena en una pastera. Després ho posaven en uns motlles i feien les teules. Les deixaven assecar en un espai preparat fins que les podien coure al forn.