Saps què era el banc de rentar els morts?

El ritual d’enterrament medieval, quan una persona moria, s’iniciava amb el lavatori, una cerimònia consistent en el rentat del cadàver a càrrec de familiars o clergues. Aquesta acció es portava a terme per immersió del difunt en una piscina o rentant-lo en un banc o llit de pedra. Era com un segon bateig. A continuació calia perfumar-lo i amortallar el difunt amb un sudari o robes en funció de la seva condició social.
Un cop s’havia rentat el cadàver era exposat i vetllat damunt el lectus funebris o feretrum abans d'enterrar-lo. S’envoltava de ciris i encens que tenia un paper fonamental en el ritual ja que s’associava a la presència divina però que fonamentalment permetia dissimular les males olors que desprenien els cadàvers.

La vetlla normalment durava un dia o un dia i una nit, però en època medieval podia allargar-se fins a tres. Potser que facilitar l’arribada dels familiars que vivien més lluny o potser en record de la visita de les tres dones a la tomba de Jesús o els tres dies després de la Crucifixió.

Un cop finalitzada l’exposició es procedia a la Missa funeral –missa pro defunctis– i al trasllat sobre el lectus funebris al lloc on seria enterrat. Arribar fins al cementiri comportava una processió plena de solemnitat i devoció, acompanyada de salms i himnes –pompa funebris-.

Els llocs d’enterrament durant el període medieval van ser molt variats. Podien sepultar des de l’interior d’una casa, al cementiri que envoltava ermites i esglésies o indrets isolats tenint en compte que l’ocupació de territori era força dispersa. El costum d’enterrar sobre una antiga necròpolis anterior també fou bastant comú.

Després de la  cerimònia religiosa o  funeral,  i del  soterrament  del  bagul amb el  cadàver, parents i amics es reunien a  la casa del difunt en un dinar ritual dit dinar dels morts, ben documentat  a Catalunya des del segle XII fins al XIV i compost  per  pa, vi i carn.