Volcà de la Crosa a Vilobí d'Onyar

La Crosa de Sant Dalmai o volcà de la Crosa és el volcà amb el cràter més gran de la península Ibèrica i un dels més grans d'Europa, amb un diàmetre de 1.250 metres. Es troba a cavall de dues comarques, el Gironès i la Selva, i en territori dels pobles d'Estanyol (Bescanó), Aiguaviva i Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar).

No es coneix amb exactitud el moment geològic de la seva formació, però per les seves característiques formals es dedueix que es tracta d'un volcà relativament recent, que va entrar en erupció durant el Quaternari, com els de la Garrotxa i de la Vall de Llémena.

Antigament, el fons de la gran depressió volcànica era ocupat per un llac, dessecat definitivament entre el segle XVIII i el segle XIX mitjançant la construcció d'una mina. A l'Àrea de les Guilloteres d'Estanyol hi ha una zona d'aparcament i panells informatius per a poder fer tres itineraris senyalitzats amb banderoles. Les gairebé dues-centes hectàrees que ocupa el volcà de la Crosa són un espai PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) gestionat pel Consorci de la Crosa.

Al costat sud-oest del cràter s'hi troben les restes de la capella de Sant Llop de Sant Dalmai en un espai de bosc d’alzines sureres i roures a tocar de la propietat de Can Costa. La construcció pertanyia al Castell de Brunyola i va ser primer una torre fortificada amb fossat perimetral i, posteriorment, es va bastir la capella, originalment romànica, d’una sola nau de volta apuntada. Presenta restes de dues portes i de tres obertures: dues espitlleres i una finestra de doble esqueixada. Al mur de ponent hi ha les restes del que devia ser el campanar d'espadanya que entre 1848 i 1862  es reconvertí en torre de telegrafia òptica militar formant part de la línia de telegrafia òptica militar de Barcelona a la Jonquera.