5.- Retaule Major de Sant Andreu de Llavaneres

Curiositats

El text de l’acord amb Toscano és ple d’informacions substancials i precioses sobre aspectes i fórmules tècniques que devien ser consuetudinaris en l’art del retaule, però que, per sobreentesos, rarament se’n parla als contractes.

És el cas de la seqüència de les tasques i les etapes de la feina del daurador, iniciat amb els treballs de desmuntatge i preparació del fustam, de neteja de «cada pessa per si», com també de repàs de «tots los claus o altres ferros que.s mostraran en dit retaule» i de «los nuns y grobs de la fusta y la obra de xiprer allí hont mostrerà esser gras o raymós totes aquelles parts hage de fregar y enbatumar molt bé ab los materials conveniens que guardan y defençan que no s.obren ni se crosten lo que sobre d.elles se assenta».

El procés continuava endavant amb les de l’elaboració de les coles, l’aiguacuita, «clara y molt calenta», i l’encanyamat, que s’aplicaria a «cada pessa per si y totas las juntas y axapadures, axi dels plans com dels bultos y totes les altres parts que perillen fer moviment sien encanyamades y allí hont lo cànem no.s porà posar sia posada tela nova ben forta y prima». El mestre preparava els materials amb cura, fos el «molt bon canem ab aygua cuyta de garrofa ben clara y molt forta» o els «retalls o aludes blanques y ben netes», procurant que «en las primeras mans del guix gros sie mesclada aygua cuyta de garrofa ben clara y forta perquè diuen los que tenen molta experientia que si las primeras mans del guix no son ben fortas no estarà ferm lo que se assenterà de sobre ni tindrà tan bon llustre».

Cadascuna d’aquestes primeres fases s’havia de complir a consciència, ja que «si dins espay de dos anys las ditas parts faran moviment o surtiran si.s conexirà que sie per no haver.y aplicats lo dit mestre los remeys necessaris sie obligat arepar aquelles cosas a cost y despeses suas». Seguidament, tocava preparar l’enguixat, parant atenció en els elements escultòrics de manera «que no.s vinga a cubrir ni engorgar demasiat la perfectio que ara té». Al damunt, s’hi aplicaria l’or, usant-lo del més fi : […] com està daurat lo retaula de Montserrat […] y si es trobarà que lo dit mestre o sos officials en alguna part del retaula hauran posat or partit o altra falsia, en tal cars los obrers o los qui tindran a carrech de pagar. lo tingan poder o llibertat de rellevar.li doscents ducats del preu que li donen de tot lo retaula y demés de axó lo dit mestre sia obligat a cost y despeses sues tornar fer de nou la cosa o cosas que d.esta manera seran trobades per mestres experts.

Finalment, on convingués, l’or rebria un revestiment de «colors de azuls, carmins y totas las altres cada una en son genero sien molt fi nes y en particular que los azuls del camp de la talla de tota la obra de dauradura sian molt millors que ho son los del retaula del Roser de dita Iglesia». Això sí, el pintor evitaria de servir-s’hi «de brasil ni esmalt ni altres colos que dins breu temps perden y moren» i, també, en aquelles parts que quedin a la vista, «de plata descuberta sino serà en algunas armas o fruytes que ho requerexen y esta plata a de estar molt ben enmatumada ab los materials qui la conserven perquè sinó huserà de aquest remei dins breu temps seria rovellada».

El toc fi nal el posava el brunyit de l’or, les encarnacions al poliment «de totas las figuras de bulto» i l’enginyós estofat imitant «brocats o de domàs aquells draps que millor o poran sofrir y parexeran millor a la vista» o inventant motius ornamentals variats: Item que los camps de la obra de dauradura del bancal de les cornises ab sos coronars y arquitraves sobre del or sia feta estofadura o esgrafiadura o picadura en lo pla o en l.altra peraque de lluny se puga ben derimir lo cap de la obra y axí mateix sia fet en las fruytes y altres coses que algunas d.ellas han de esser retocades, campides o illuminades de colors molt fi ns sobre del or peraque tota la obra ab la veritat de las colos mostre esser més perfeta y també que a discretio del dit mestre estiga de dexar de or pur o de color pura axi de los bultos com en la talla algunas cosas que an de parexer millor a la vista ara de present y per al esdevenidor a judici de mestres experts.

L’altre gran bloc temàtic dels pactes es preocupava de les narracions pintades, l’especialitat en la qual excel·lia el nostre autor. S’hi indicava amb gran mirament i precisió les històries i els personatges que s’hi representaven, des del «tauló que està en lo més alt del dit retaula retro el Crucifi de bulto sia pintat al oli ab un cel y pays que estiga ben vistós y lo peu de mont y Calvari sia pintat també al oli ab unes colos ben vistoses y convenients», fins a les sis taules a l’oli del bancal i dels dos pisos de la malla arquitectònica, realitzades amb «molts compliments de figures y altres coses peraque amplifi quen y adornen los misteris que representen han de esser pintades al oli ab tota aquella perfectió y art que estan pintadas las istorias y figuras del retaule de Nostra Senyora del Roser de dita Iglesia».

A la predel·la, «en los dos taulons del bancal», hi recrearia «a la part dreta […] la Oratió del Ort ab los tres dexebles dormints y també de lexos la esquadra de gent armada ab Judas qui.ls guiava. A l.altra tauló de la part esquerra serà pintat lo portament de Creu ab gran multitut de gent y la Veronica y las Marias o altres dones que plorava a Christo».

Al primer nivell, anomenat «l’andana de sant Andreu», hi hauria: […] istorias de sant Andreu, eo, al de la part dreta a de esser pintada com lo proconsul estant present lo manà despullar y.l feu açotar per set botxins, al tauló de la ma esquerra se ha de pintar com estava sant Andreu lligat alt en la creu y alderrador de la creu gran multitud de gent la qual estava cridant, mostrant gran sentiment y pesar de veure patir a Sant Andreu y lo dit sant Andreu por estar ab lo cap alt mirant al cel invocant a Jesuchrist y suplicant que.l dexàs baxar viu de la creu y pot tenir entorn una gran resplandor que baxa del cel, tanbé pot estar pintat ab la multitut de la gent lo pretor o proconsul lo qual tement lo avalot del poble era allí vingut per fer baxar a sant Andreu de la creu.

Al superior, anomenat «l’andana de Nostra Senyora», s’hi pintaria: […] com sancta Anna y sanct Joachim la presentaren al temple esent Nostra Senyora de edat de tres anys y muntà sola los grados del temple y son pare y mare venian detras y en lo més alt de las gradas a de estar la portalada del temple y lo sacerdot vestit de pontifi cal ab altra molta gent esperant que acabàs de muntar Nostra enyora per a rebre.la. Al altra tauló de la part esquerra pot esser pintada la istoria de la Visitació de sancta Elisabet y sanct Joseph qui acompanya Nostra Senyora y Joachim a la part de santa Elizabet y altres compliments que requer la istoria. A més, a les «portas de la sacristia a la de la part dreta serà pintat sant Anthoni y a la de la part esquerra sant Abdon y Sennen».

Tota la feina, inclosa la pintura d’un «tabernacle que los obres y universitat de dita parrochia tenen fet de Nostra Senyora del Roser», es valorava en «mil y set sentes lliures moneda barcelonesa» i s’havia d’enllestir en sis anys, durant els quals els jurats li prometien «casa francha y franquesa de tots drets», a més d’entregar-li: […] llenya y carbó lo que serà menester per enguixar y aparellar dit retaule y també se obliguen de fer y desfer las bastidas que seran menester per baxar y posar lo dit retaule y de pagar los gastos y jornals de los qui los faran o desfaran ab tot que lo dit mestre o altri per ell hage de assistir en lo baxar y posar dit retaula y si alguna pessa pendrà dany sie obligat lo dit mestre de adobar o fer adobar a cost y despeses sues.