7.- Retaule de Sant Antoni de Sant Andreu de Llavaneres

Actualment ha perdut l’advocació original de santa Maria o de nostra Senyora dels Ous, i conserva la secundària de Sant Antoni de Pàdua. Consta que hi havia fundats en aquest altar els beneficis de Nostra Senyora i el del sant taumaturg. A la capella on fou col·locat el retaule ja hi havia anteriorment un altar dedicat a Nostra Senyora.

Aquest altar devia ser el que seguia en importància l'altar major, ja que l'encarreguen en nom de la parròquia el rector, “Dr. Francesc Busquets i Francisco Major de la Vall y Antoni Cabot, fuster, menor de dies, lo present any obrers de la Iglésia, a Antoni Riera y altre Antoni Riera, son fill, fusters de la Vila de Mataró”.

Es demana que el retaule tingui “la alsada y amplària, scultura y talla conforme altra retaule sots invocatió de St. Joan, que dits pare y fill Rieras tenen fet”. Per aquest contracte, datat el primer d'abril de l'any 1664, sabem que el fill Antoni havia treballat com a ajudant del seu pare, en el retaule de sant Joan.

S'acordà, però, que en lloc dels relleus “hi hage d'haver sis pasteras ab sis figuras rodonas ab las figuras que aparexerà a dits senors obrers de dita Iglésia”.

La particularitat d'aquest retaule és que hi ha d'haver “vuyt columnas salamònicas, treballades ab sos requesits que demanen aquelles, çò és angelets, pàmpols rahims y ocellets”. Es tracta, doncs, d'un dels primers retaules que coneixem amb les columnes salomòniques que tanta acceptació havien de tenir en el futur, caracteritzant el que s'ha nomenat barroc salomònic.

Trobem al centre de la primera andana la imatge de sant Antoni de Pàdua, que al principi fou el segon titular; els dos relleus dels costats del bancal estan relacionats amb aquest sant franciscà: a la dreta el fundador de l'Orde, sant Francesc, en actitud orant i a l'esquerra un dels nombrosos miracles del sant Titular. En el tauló del centre del bancal trobem representat el martiri de dos sants que podrien ser els Metges (sant Cosme i sant Damià) que no es posaren en el retaule anterior, tot i que així constava en el contracte.

A la segona andana, a la dreta, hi ha la imatge de sant Jeroni, amb hàbits cardenalicis i el lleó als seus peus. Porta una ploma a la mà dreta i amb l'esquerra sosté una maqueta d'església, característica dels grans Doctors de l'Església.

A l'esquerra de la mateixa andana, santa Tecla, que porta a la mà el mirall de plata amb el qual va subornar l'escarceller per poder entrar a la presó a sentir la predicació de sant Pau. Als peus les serpents o monstres aquàtics del segon martiri de la santa que, com els altres, també va superar. Aquestes imatges i la de sant Antoni són de l'època de la construcció del retaule, les altres que hi ha actualment són modernes.

Al centre de la segona andana, sota la cúpula, hi devia haver la imatge de Nostra Senyora, primera titular del retaule, fins que va perdre aquesta advocació.

Fou convingut el preu en dues-centes cinquanta “lliures barceloneses a pagar dins los tres anys pròxims vinents; s'estipulà que després de cobrar cent lliures tindran l'obligació dits Rieras de tenir acabada, assentada y posada en son degut lloch la primera andana”. Després de cobrar altres cent lliures, dins quatre mesos hauran de tenir acabat el retaule, i les cinquanta lliures restants sis mesos després.

Per un document de l'any 1669, del notari de Mataró, Salvador Seguí, els Riera reconeixen haver rebut dues-centes seixanta-dues lliures; dues-centes cinquanta per al retaule “sots invocatió de Ntra. Sra. dels Ous que nosaltres dits pare y fill Rieras havem fet, construhit y posat i les restants dotze lliures són per a millores com son dos gradetas amb una creu y per dos Sants, un vestiment de pàlit y altras coses”.

Text: Rafael Soler i Fonrodona