Ajuntament de Fornells de la Selva
C/ Antoni Gaudí, 45
17458
Tel: 972 476 163
Ajuntament de Fornells de la Selva
C/ Antoni Gaudí, 45
17458
Tel: 972 476 163
La Torre del Governador de Fornells de la Selva és actualment un edifici que combina elements històrics i intervencions modernes. La construcció s’assenta sobre l’estructura d’una masia fortificada medieval, que conserva elements defensius originals, com l’espitllera a la torre de vigilància i protecció de l’accés principal; permetia controlar visualment l’entorn i defensar la porta sense exposar-se directament a possibles intrusos.
En l’actualitat, l’edifici ha estat adaptat a un ús municipal, amb intervencions modernes que inclouen elements de formigó i reforços estructurals per garantir l’estabilitat i la funcionalitat de l’espai. Aquest ús de materials contemporanis s’ha integrat amb cura per respectar l’arquitectura original, preservant la planta, els murs de pedra i les obertures històriques, mentre s’assegura un edifici segur i adequat per a activitats administratives.
Curiositats
La Torre del Governador de Fornells de la Selva conserva un element històric i religiós molt significatiu: a la primera dovella de l’arc de la porta s’hi troba una inscripció hebrea. Segons Jordi Casanovas i Miró (2002), aquesta dovella prové de la gran sinagoga de Girona i va ser reutilitzada al segle XIV en la construcció coneguda com la Torre del Governador.
La inscripció comença amb la paraula Mezuzat, que fa referència als muntants de les portes, seguida de dues lletres. La primera és clarament una r, mentre que la segona podria ser una bet o una waw amb extrem superior corbat. Segons Casanovas i Miró (2002), aquesta combinació podria estar relacionada amb el verset 21 del capítol 41 del llibre d’Ezequiel, que descriu els muntants quadrats de la porta del santuari en la visió del futur temple de Jerusalem.
Pel que fa a l’arquitectura, la dovella forma part de l’arc principal de la torre, que és de planta quadrada, amb murs gruixuts de pedra i obertures estretes, característiques típiques de les fortificacions medievals catalanes. D’acord amb Sílvia Planas (2024), directora de l’Institut d’Estudis Nahmànides i del Museu d’Història dels Jueus, la incorporació d’aquest element de la sinagoga reflecteix la pràctica medieval de reutilitzar pedres amb valor simbòlic i religiós en noves construccions.
Actualment, una reproducció de la porta i la inscripció es conserva al Museu d’Història dels Jueus de Girona, a la sala anomenada “de la sinagoga”, permetent estudiar i comprendre millor la relació entre el patrimoni jueu i les construccions medievals catalanes (Planas, 2024).
