Aqüeducte romà de can Clua de Pineda de Mar

Aqüeducte romà de can Clua de Pineda de Mar

L’aqüeducte que es troba prop de can Clua (declarat BICN) s’inscriu en un conjunt més nombrós de construccions per a l’aprofitament hidràulic a la zona, com ho testimonien l’arcada sota la font del Ferro, el Pont del Diable o altres construccions més avall de la riera.


L’aqüeducte romà de can Clua, amb una cronologia àmplia entre els segles I-III dC, se li suposa una longitud de 3,5 km ,amb un desnivell de 40 metres , salvant quatre torrenteres, des de les rodalies de can Bufí fins a can Roig on hi ha les restes d’una vil·la romana activa probablement entre els segles I-V de la nostra era. Les troballes arqueològiques permeten deduir la importància d’aquest assentament, evidenciada sobretot per l’existència d’un lacus (dipòsit) alimentat per l’aqüeducte.


Les quatre arcades que salven el torrent de can Clua constitueixen la part més ben conservada i coneguda d’aquesta obra d’enginyeria hidràulica, però que més cap a mar hauria hagut de salvar, després de passar can Palau de la Guitarra, un torrent més ample que se suposa que el salvarien d’entre 17 i 20 arcades que no s’han conservat.


El mur és fet a base de pedres calcàries lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d’alçades diferentes. Les arcades es recolzen sobre pilars rectangulars o lleugerament trapezoïdals. L’amplada del canal oscil·lava entre 25- 32 cm al fons i fins a 34 cm a la part més alta. El seu fons anava recobert amb una capa d’uns 6 o 7 cm de rajol trinxat lligat amb calç (opus signinum) i sobre del qual es disposava una capa d’ 1 cm amb una escampada de calç molt clara. Aquesta capa més prima podia servir perquè les matèries en suspensió de l’aigua no s’hi aferressin i fer-la, així, més lliscant.

Torna a dalt