L’aqüeducte que es troba prop de can Clua (declarat BICN) s’inscriu en un conjunt més nombrós de construccions per a l’aprofitament hidràulic a la zona, com ho testimonien l’arcada sota la font del Ferro, el Pont del Diable o altres construccions més avall de la riera.
L’aqüeducte romà de can Clua, amb una cronologia àmplia entre els segles I-III dC, se li suposa una longitud de
Les quatre arcades que salven el torrent de can Clua constitueixen la part més ben conservada i coneguda d’aquesta obra d’enginyeria hidràulica, però que més cap a mar hauria hagut de salvar, després de passar can Palau de la Guitarra, un torrent més ample que se suposa que el salvarien d’entre 17 i 20 arcades que no s’han conservat.
El mur és fet a base de pedres calcàries lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d’alçades diferentes. Les arcades es recolzen sobre pilars rectangulars o lleugerament trapezoïdals. L’amplada del canal oscil·lava entre 25-
