Atri del monestir de Montserrat ***

Els esgrafiats dels pòrtics són eminentment gràfics, amb figuracions simbòliques i amb inscripcions al cas, amb un evident afany pedagògic. Alguns d’aquests esgrafiats serveixen per emmarcar emblemes i frases tretes principalment del Virolai de Mossèn Cinto. Per aquest motiu sobre el portal de sortida del Camí del Ave Maria van posar les imatges d’un brollador i dos coloms bevent-hi i la inscripció del Virolai: “Mística font de l’aigua de la vida”. Encara hi ha una altra inscripció esgrafiada en la volta d’aresta del compartiment central en l’eix de la basílica, que diu “Stella splendens in monte ut solis radium miraculis serrato, exaudi populum” (Estrella resplendent pels miracles, com un raig de sol, a Montserrat, escolta el poble). Aquestes paraules pertanyen a un cant medieval que cantaven els pelegrins de Montserrat, i que consten al Llibre Vermell.

La llista de sants i de personatges il·lustres pelegrins de Montserrat és molt llarga. La làmpada de ferro forjat que penja de la volta al punt central d’aquesta ala va ser feta per a recordar-los indicant-ne solament els noms dels més coneguts; a la dreta són esmentats els sants Joan de la Mata, Pere Nolasc,  Ignasi de Loiola i Salvador d’Horta; i, a l’esquerra, els reis que es van distingir per la seva devoció a Montserrat: Jaume I el Conqueridor, Pere II, Joan I, Ferran II i l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya.

Al centre mateix d’aquesta ala, en línia amb l’eix de la basílica, trobem incrustada al paviment una inscripció epigràfica sobre pedra negra, que comença "Hinc quondam enixit", per indicar el lloc on havia estat l’altar de la Mare de Déu a la primeria, en l’església romànica, davant del qual sant Ignasi de Loiola va abandonar les armes militars per esdevenir “recluta de la nova sacra milícia que ell anava a fundar”, diu la inscripció llatina.

La mateixa intenció té una altra inscripció mural, que els monjos van col·locar el 1603, fins i tot sis anys abans de la beatificació de Sant Ignasi. Diu la inscripció B. Ignatius a Loyola hic multa prece... “Ací, Ignasi de Loiola amb grans precs i plors es va lliurar a Déu i a la Verge. Ací, com si fossin armes espirituals, es va revestir de sac. Ací vetllà i es va preparar per a fundar la Companyia de Jesús, l’any 1522”.

Al costat una altra làpida costat té un origen molt semblant, però aquesta és mercedària i està dedicada a Sant Pere Nolasc. Diu: Hinc S. Petrus Nolasco ... Ací Sant Pere va acomplir el vot de visitar la Santíssima Verge i desprès de pregar molt es va decidir a fundar l’orde religiós de la Mercè després que la Verge se li aparegués a Barcelona. Any 1218".

El Baptisteri fou realitzat per la Junta del Foment de les Arts Decoratives amb una portalada de l’escultor Carles Collet. – La part superior representa  la salvació dels fills de Déu en el misteri de l’Església, representada pel vaixell amb l’orant, i amb Sant Pere i Sant Pau als costats. Tota l’església sostinguda pel fidels. Al lateral dret són representats els sagraments de l’Església i a l’esquerra, la santificació de les diverses activitats humanes.

A la fornícula del costat dret l’escultura de Sant Ignasi de Loiola, que en la nit del 24 de març de 1522 va mudar els vestits de cavaller i la seva espasa militar pel saial i el bordó de pelegrí -  i vetllà les noves armes davant l’altar de Santa Maria-. La del costat esquerra representa a Sant Antoni Mª Claret, amb la indumentària episcopal. Fou el fundador dels missioners del Cor de Maria i pelegrí de Montserrat. Les dues obres són de l’escultor Rafael Solanic.

Els esgrafiats de la dreta de l’atri, realitzats entre 1952 i 1956, dissenyats per Josep Obiols i el P. Benet Martínez. Volen ser una lliçó didàctica del fenomen religiós marià i evoquen les basíliques i els santuaris més importants del món cristià, al temps que recorden a sants i santes catòlics. Trobem al Papa Pius X, obra de F. Bassas; aquest papa va ser el gran promotor del moviment litúrgic, a principi del segle XX. Va governar l’església amb fermesa facilitant la participació del poble i dels nens en la pràctica de la Eucaristia. Un altre personatge és Gregori  I el Gran que fou un papa pràctic i emprenedor en reformar i la litúrgia; en aquest camp, va sistematitzar els rituals i els cants sagrats, instituint el cant gregorià; una tradició diu que Gregori dictava els seus càntics a un monjo que els copiava; els dos estaven separats per una cortina; quan dictava, Gregori alternava moments de dictat amb altres de silenci; el monjo, encuriosit, va mirar per veure què feia el papa quan callava i veié que un colom blanc, posat a la seva espatlla, dictava els cants a cau d'orella de Gregori -eren, doncs, cants inspirats per l'Esperit Sant-. Les dues plaques recorden a grans músics del cant gregorià, entre ells, els monjos de Montserrat Gregori Suñol i Lluís Carreras.

Per la dreta de l’accés s’efectua l’accés al cambril de la Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta. Quan el pelegrí, creient, fidel o turista, vol visitar-lo,  primer de tot pot veure  damunt mateix de la porta d’entrada un timpà que pertanyia a la façana antiga, en el qual apareix la Mare de Déu de Montserrat  sobre un fons de muntanyes amb dos escolanets en una banda i en l’altra banda la figura de Fra Garí agenollat, presentat com si fos el fundador de Montserrat. És una obra de l’artista Pau Serra realitzada l’any 1776. Recorda la llegenda de Fra Garí,  que en aquells temps, si que era considerat el creador de Montserrat. Tot i que passats uns pocs anys, ningú ja es creia aquesta llegenda.

Els esgrafiats de l’esquerra de l’atri també realitzats entre 1952 i 1956, dissenyats per Josep Obiols i el P. Benet Martinez fan un resum de la història de Montserrat. Hi ha les escultura de l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (obra de l’escultor Frederic Marés); va ésser un dels reis de la Corona de Castella més devots de Montserrat; quan tenia 19 anys, estant orant davant de la Verge, li va ser oferta la corona de Emperador del Sacre Imperi Romànic Germànic i també aquí a Montserrat se li va comunicar el descobriment de Mèxic per Hernan Cortés.   Davant de l’escultura de Joan I, hi ha la Llàntia de la Flama de la Llengua Catalana posada l’any 1968, obrada per Rafael Solanic; des del  moment en que fou ofrenada és renovada cada any  per diferents associacions amb l’objectiu de fer perdurar simbòlicament la llengua catalana; diu: L’encengué la fe, la portar l’esforç i la manté la voluntat d’un poble. L’escultura de Joan I d’Aragó (successor  de Pere el Cerimoniós), fou inaugurada l’any 1956; és obra de Frederic Marès; Joan I fou devot de la Mare de Déu de Montserrat i impulsor de la llengua catalana i va pressionar en gran manera  perquè Montserrat  passés de priorat a  abadia.

El paviment de l’atri, a partir de combinació del blanc i gris fosc, fou dissenyat pell pare Benet Martinez. Reprodueix el que va fer Miquel Angel al Campidoglio de Roma: és el dibuix d’una estrella de dotze puntes. Ofereix un aspecte fantàstic. El medalló central està format per dues circumferències que simbolitzen el Baptisme i l’Eucaristia. Els marbristes Josep i Ricard Andreu de Manresa, van construir el mosaic, ajustant les peces  d’una en una (doncs no n’hi ha cap  d’igual) les numeraren i finalment pel mateix ordre, les varen muntar en el lloc actual. Antigament el baptisme es feia per immersió total del batejat dins de l’aigua. Hom creia que dins l’aigua, era impossible la vida; es creia que era el lloc de la mort. Amb la immersió dins l’aigua del batejat, aquest quedava en el lloc de la mort, i en sortir, naixia a la vida (una nova vida) la de cristià. La circumferència petita representa el Baptisme. La circumferència gran representa la Eucaristia i l’espai central, el Mar, amb tota mena de peixos que són els cristians, nascuts en les aigües del baptisme. La inscripció que envolta el cercle del baptisme diu (en llatí): Crist, cap del cos de l’Església escampada per tot l’orbe. La inscripció que envolta el cercle de l’Eucaristia diu (en llatí): Ciutadans d’una ciutat escollida, que anheleu de tornar al paradís, sigueu sempre deixebles del Pastor Sant, del Peix, que la Verge casta va prendre i el va donar perquè els fills en mengin perpètuament.

Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat