Avantcambres del Tron de la Mare de Déu de Montserrat

Un cop superada l'escala i previ a l'accés al tron, trobem la sala del replà alt. Està decorada amb una pintura de Carlo Maratta. El Precursor des d’aquesta pintura assenyala a la Mare de Déu. Aquesta sala és on fa anys, s’exposaven els exvots i les ofrenes que feien els pelegrins. Avui només n’hi ha tres, les tres banderes que estan exposades en el interior d’un majestuós armari d’eben i marfil. Aquestes tres banderes solen passar un xic desapercebudes per la majoria dels visitants, però s’ha de saber que recorden una petita part de la historia de Catalunya. La primera, l’espanyola, va ésser ofrenada l’any 1929 per rei Alfons XIII – i els militars presents a l’acte explicaren a l’abat Marcet, que aquella bandera representava la unitat d’Espanya, per tant no seria ben rebuda cap idea de independència catalana. La segona fou ofrenada pel Terç Requetè de la Mare de Déu de Montserrat. També s’ha de saber que els comandaments nacionals mai no els van agrair les seves gestes, perquè “eran catalanes” i desprès de la guerra tampoc foren compresos per molts catalans, perquè havien lluitat al costat de l’exèrcit franquista.  La tercera, la catalana, ves per on, s’hi va posar quan gairebé feia 25 anys de la mort de Franco. A l’altra costat hi ha la font de la Mare de Déu, els relleus de la base representen miracles de Jesús relacionats amb l’aigua: la tempesta calmada, la pesca miraculosa i la piscina probàtica. Els relleus de la font són de l’escultor Carles Collet.

L’escultura del escolanet Josep Mª Roca Borrell que es troba en el camí que ens porta fins a el tron de la Moreneta, representa la història tendre i commovedora d’un nen que patia una malaltia severa i que la seva il·lusió era ésser escolà de Montserrat. Fou admès, si bé molt aviat es va morir (segurament molt feliç per haver estat escolà) els seus pares en record del gran desig del seu fill l’immortalitzaren en aquesta escultura. La porta d’entrada, (de plata repussada) i emmarcada amb una artístic arc de marbre, és obra de Josep Obiols, Rafel Solanic i Manel Capdevila. Dóna accés a les escales que porten al cambril i en elles apareixen Sant Josep i l’Arcàngel Gabriel com a testimonis del misteri de l’Encarnació del fill de Déu en les entranyes virginals de Maria. A la porta de Sant Josep la llegenda (amb llatí) diu: Guarda de Verges; i a la de l’Arcàngel: Fou enviat.

Les pintures murals de la avantcambra d’accés al tron, i que es repeteixen a l’altre costat en baixar de venerar a la Moreneta, són de Josep Obiols i representen a les dones virtuoses i valentes que esmenta la Bíblia. La vida i els fets d’aquestes dones, conformen i en són el preludi de la imatge de Maria que esdevindrà. Les virtuts de totes aquestes dones prefiguren la futura perfecció de Maria. L’entorn més proper a Maria s’hi troba representat en dues fornícules-altarets, l’un a l’absis d’entrada amb Sant Joaquim i Santa Anna – (els pares de Maria) i l’altre a l’absis de sortida amb Sant Jaume (patró dels pelegrins) i Sant Joan (el deixeble estimat). En les pintures de l’avantcambra d’entrada, a l’absidal central, un cor d’àngels músics recorda l’alabança eterna a la Verge. En el centre el monograma de Crist sobre un fons de la muntanya. A l’absidal següent la Immaculada envoltada de verges prudents, amb una llàntia a la mà, esperen l’arribada de Crist, que apareix en el següent absidal com a símbol – i que mitjançant Maria, les verges prudents podran arribar a Ell.

Desprès de la visita a la Moreneta es baixa per unes escales que donen a l'avantcambra de sortida. En les portes Sant Joan i Sant Lluc (com a relators de la funció de Maria en la vida de Jesús i de l’Església). A la porta de Sant Joan la llegenda diu: El deixeble la rebé a casa seva. I a la de Sant Lluc la llegenda diu: Guardava totes aquestes paraules. Aquí també hi trobem les pintures de Josep Obiols. Hi veiem representades en primer lloc:  Dèbora (la dona profetessa i jutge del poble d’Israel que va organitzar, tota sola, la resistència a la penetració en el seu poble de la religió dels cananeus. Representa el preludi de Maria com a mur que empara la religió cristiana), Rut (la dona que pertany al noble tronc de Jesé. Isaïes profetitzà que del tronc de Jesé naixeria el Crist.

En el pas de sortida: Maria (germana de Moisès i d’Aaron, és la profetessa que, quan la cavalleria del faraó hagué entrat dins el mar, el Senyor abocà les aigües damunt d’ells, mentre els israelites caminaven per terra eixuta en mig del mar; llavors la profetessa prengué a la mà el tamborí i lloà a Déu. Totes les dones sortiren al seu darrera amb tamborins, tot dansant, cantant i lloant a Déu; Anna (la profetessa que lloà al Senyor en la presentació de Jesús al temple); Marta i Maria de Betània (germanes de Llàtzer).

L'última sala, la de sortida (on abans hi havia les escales per baixar, després de visitar a la Verge Moreneta)  hi ha tres vitralls que representen a Sant Josep de Calassanç, Sant  Benet i Sant Ignasi de Loyola.

Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat