❮
❯
La masia de Ca n’Oriol, originalment anomenada Can Besses, representa la típica casa pairal catalana de planta baixa i dos pisos. Presenta portal adovellat d’arc rodó i les finestres més característiques són les del primer pis, decorades amb elements gòtics del segle XIV i alguna reconstruïda. El pòrtic de l’entrada respon a una construcció d’època posterior.
Als anys 60 del segle XIV trobem ja el mas en mans de la família Oriol, des d’aquest moment propietaris de la casa i exercint el càrrec de batlles feudals dels senyors del castell. La seva vertadera dedicació era però l’agricultura, explotant terres arrendades. D’entre tots els membres de la nissaga el més destacat va ser Antoni Oriol, notari reial per concessió del rei Carles l'any 1674 i va ocupar diferents càrrecs administratius a Barcelona. Al 1688 era notari Jurat en la Cort del Veguer. Al segle XVIII (1775) els Oriol s’entroncaren amb els Viver. Seria Pau Viver i Oriol qui manà el 1848 construir una era, amb enrajolat disposat en sentit diagonal a l’eix de l’era, que tenia una capacitat per a fer quatre batudes a l’hora.
L’era conserva cinc lloses amb inscripcions en llatí disposades als cantons i una al centre. La inscripció central diu ANNO MDCCCXLVIII / EN TIBI QUAM MAGNIS SUC /CESSOR SUMPTIBUS EGIS / AUREA SERVANDAM SEDU / LA CURA TENE TENE / PAULUS VIVER ET ORIOL (Any 1848, Aquí tens, successor, l’era que vaig construir amb grans dispendis; pren-la i conserva-la amb diligent cura. Pau Viver i Oriol).
A la banda nord llegim TUNDIT / INERS / FRUGES / AUGUSTO / MENSE / COLONUS (El pagès mandrós bat la collita el mes d’agost). A la làpida sud ASPIRET / NOTUS / CAETERIQUE/ JACEANT / VENTI (Que bufi el migdia i s’ajeguin els altres vents). Al cantó est llegim TEMPORE / MESSIS TOTA / OTIA/ CONTEMNE (Refusa tot repòs en temps de sega) i a la làpida del cantó oest diu SERE ET / TENE (Sembra i cull).
Entre els anys 2002 i 2003 una intervenció arqueològica va posar al descobert la pars fructuaria o rustica d’una vil·la romana de la qual se’n desconeix la part d’habitatge o pars urbana, amb una cronologia que va del segle I aC fins el segle VI dC. Corresponents a la fase alto-imperial (I aC - III dC) es van documentar 37 estructures negatives corresponents a fons de sitges i de dolia i dos lacus per a l'emmagatzematge de vi o oli. També es recuperaren tres làpides funeràries de marbre dels segles I-II dC i un tors de marbre del Deu Dionís (primera meitat del segle II dC). La producció de vi o oli aniria combinada amb la producció de cereals i una incipient activitat ramadera. La distribució de les estructures negatives en relació a aquests dipòsits fa pensar en un petit magatzem de dolia. La gran quantitat de restes amfòriques i de dolia entre els materials arqueològics documentats evidencien aquesta producció i el seu emmagatzematge. La segona d'aquestes activitats, de caire agrícola i centrada en els cereals, ve avalada per la resta d'estructures negatives, interpretades com a fons de sitges. Al moment baix-imperial i tardo-antic (IV-VI dC) de la vil·la corresponen 33 fons de sitges, diferents murs i quatre forns dos metal·lúrgics i dos potser de pa), a més dels lacus reutilitzats. El conjunt d'estructures documentades tenen com a element comú el caràcter rural (producció i emmagatzematge de cereals i producció de vi i oli). En aquesta fase s’incrementa l’activitat ramadera com ho documenten les restes òssies trobades de bòvids i ovicàprids. El fet de no haver-se pogut documentar cap utilització com a hàbitat ens remetria a restes d’una edificació d’emmagatzematge i transformació dels productes del camp.
El Roure de Ca n’Oriol és l’únic roure martinenc (quercus pubescens) protegit com a arbre monumental al Vallès Occidental. Se situa enmig d’un parc molt concorregut, anomenat de Ca n’Oriol i se’l considerava un dels exemplars més emblemàtics i més vells de la ciutat (protegit des del 2004 fins el moment de la seva mort el 2010).L’any 1993 tenia una alçària de 20,5 m, un volt de canó de 3,60 m i una capçada de 22,5 m. El 1995 fou declarat arbre monumental.
Als anys 60 del segle XIV trobem ja el mas en mans de la família Oriol, des d’aquest moment propietaris de la casa i exercint el càrrec de batlles feudals dels senyors del castell. La seva vertadera dedicació era però l’agricultura, explotant terres arrendades. D’entre tots els membres de la nissaga el més destacat va ser Antoni Oriol, notari reial per concessió del rei Carles l'any 1674 i va ocupar diferents càrrecs administratius a Barcelona. Al 1688 era notari Jurat en la Cort del Veguer. Al segle XVIII (1775) els Oriol s’entroncaren amb els Viver. Seria Pau Viver i Oriol qui manà el 1848 construir una era, amb enrajolat disposat en sentit diagonal a l’eix de l’era, que tenia una capacitat per a fer quatre batudes a l’hora.
L’era conserva cinc lloses amb inscripcions en llatí disposades als cantons i una al centre. La inscripció central diu ANNO MDCCCXLVIII / EN TIBI QUAM MAGNIS SUC /CESSOR SUMPTIBUS EGIS / AUREA SERVANDAM SEDU / LA CURA TENE TENE / PAULUS VIVER ET ORIOL (Any 1848, Aquí tens, successor, l’era que vaig construir amb grans dispendis; pren-la i conserva-la amb diligent cura. Pau Viver i Oriol).
A la banda nord llegim TUNDIT / INERS / FRUGES / AUGUSTO / MENSE / COLONUS (El pagès mandrós bat la collita el mes d’agost). A la làpida sud ASPIRET / NOTUS / CAETERIQUE/ JACEANT / VENTI (Que bufi el migdia i s’ajeguin els altres vents). Al cantó est llegim TEMPORE / MESSIS TOTA / OTIA/ CONTEMNE (Refusa tot repòs en temps de sega) i a la làpida del cantó oest diu SERE ET / TENE (Sembra i cull).
Entre els anys 2002 i 2003 una intervenció arqueològica va posar al descobert la pars fructuaria o rustica d’una vil·la romana de la qual se’n desconeix la part d’habitatge o pars urbana, amb una cronologia que va del segle I aC fins el segle VI dC. Corresponents a la fase alto-imperial (I aC - III dC) es van documentar 37 estructures negatives corresponents a fons de sitges i de dolia i dos lacus per a l'emmagatzematge de vi o oli. També es recuperaren tres làpides funeràries de marbre dels segles I-II dC i un tors de marbre del Deu Dionís (primera meitat del segle II dC). La producció de vi o oli aniria combinada amb la producció de cereals i una incipient activitat ramadera. La distribució de les estructures negatives en relació a aquests dipòsits fa pensar en un petit magatzem de dolia. La gran quantitat de restes amfòriques i de dolia entre els materials arqueològics documentats evidencien aquesta producció i el seu emmagatzematge. La segona d'aquestes activitats, de caire agrícola i centrada en els cereals, ve avalada per la resta d'estructures negatives, interpretades com a fons de sitges. Al moment baix-imperial i tardo-antic (IV-VI dC) de la vil·la corresponen 33 fons de sitges, diferents murs i quatre forns dos metal·lúrgics i dos potser de pa), a més dels lacus reutilitzats. El conjunt d'estructures documentades tenen com a element comú el caràcter rural (producció i emmagatzematge de cereals i producció de vi i oli). En aquesta fase s’incrementa l’activitat ramadera com ho documenten les restes òssies trobades de bòvids i ovicàprids. El fet de no haver-se pogut documentar cap utilització com a hàbitat ens remetria a restes d’una edificació d’emmagatzematge i transformació dels productes del camp.
El Roure de Ca n’Oriol és l’únic roure martinenc (quercus pubescens) protegit com a arbre monumental al Vallès Occidental. Se situa enmig d’un parc molt concorregut, anomenat de Ca n’Oriol i se’l considerava un dels exemplars més emblemàtics i més vells de la ciutat (protegit des del 2004 fins el moment de la seva mort el 2010).L’any 1993 tenia una alçària de 20,5 m, un volt de canó de 3,60 m i una capçada de 22,5 m. El 1995 fou declarat arbre monumental.
El 2012 el singular tronc es va adequar per tal de convertir-lo en un monument de fusta "in situ". A part del Roure al parc hi destaca la pineda de Ca n’Oriol i el seu entorn i les grans extensions de conreu de cereals de Can Sant Joan. Aquest roure d'avançada edat, va ser atacat pel banyarriquer (Cerambyx cerdo), coleòpter barrinador (obre galeries a l'interior del tronc).
