En sortir de l’última sala desprès de visitar el Cambril de la Verge ens trobem a l’exterior, però l’espai sagrat continua pel Camí de l’Ave Maria. Està delimitat per la paret del monestir i la mateixa muntanya. L’arquitecte Josep M. Martorell va construir l’any 1982, una coberta amb una volta de canó de metacrilat transparent, sostinguda per una estructura de ferro i de ciment armat. En aquest camí, s’hi troben llantions, uns grans ciris, les oracions adreçades a la Mare de Déu escrites en les populars majòliques i les lletanies marianes del rosari forjades en ferro. Cada llantió que crema en aquest camí, i els grans ciris que hi cremen nit i dia, són el símbol de la devoció i de la pregària de les persones i de les famílies que, després de visitar i pregar a la Verge Maria, volen romandre prop de ella. Volen demanar un favor (a vegades un miracle) que curi a un amic o familiar d'una malaltia greu, que no falti la feina, o bé que els nets aprovin els estudis. La dita diu: “cada llantió, un desig” i ni ha centenars. Degut a la gran quantitat de llantions que s'encenen cada dia i que omplen tots els llocs destinats per a ells, (quan estan plens) i per deixar lloc per els que s'hi posaren a l'altre dia, es retiren, es fonen i es converteixen en aquests ciris grans que hi cremen nit i dia (el llantió que ha posat el pelegrí, segueix cremant per molt de temps).
També en el tram final s’hi poden admirar aquelles llànties que, amb un mateix disseny, han estat ofrenades els darrers anys, com també hi podreu admirar l’escultura en bronze de l’Àngel de l’Anunciació, de 1978, obra d’Apel·les Fenosa i una gran majòlica amb la imatge de santa Maria tal com la representaven els artistes de l’època barroca, obra de l’any 1982 del ceramista Joan Guivernau.
Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Porxada i atri del monestir de Santa Maria de Montserrat ***
