Al cor del nucli antic de Flaçà s’alça un edifici ple d’història i caràcter: Can Balle, també conegut com Can Llausàs o la torre del marquès de Vallgornera. Aquesta construcció singular convida el visitant a fer un viatge en el temps, entre pedres que han estat testimonis de segles de vida.
D’origen medieval, però configurat principalment al segle XVI, el casal combina l’encant d’una residència senyorial amb elements propis d’una petita fortificació. Passejant pels seus voltants, és fàcil deixar-se captivar per la seva façana allargada, les finestres treballades amb delicats detalls escultòrics i les formes elegants dels arcs conopials, que evoquen el pas del Gòtic al Renaixement.
És un casal de grans dimensions que s’estén amb elegància sobre una planta rectangular, desplegant-se en planta baixa i dos pisos superiors, com si volgués abraçar el pas del temps. Les seves tres crugies, ordenades i paral·leles a la façana principal, dibuixen una harmonia serena, mentre la teulada a dues aigües, amb el carener també paral·lel, corona l’edifici amb una senzillesa noble.
La façana principal captiva amb un portal adovellat de mig punt que sembla convidar a traspassar el llindar d’una altra època. Al seu voltant, les finestres renaixentistes, delicadament emmarcades amb pedra motllurada, ofereixen una mirada al passat; en una d’elles, l’escut dels Balle es mostra encara orgullós, com un eco de la seva antiga grandesa. A una cantonada, les restes d’una garita s’alcen discretes, recordant silenciosament dies en què la vigilància era necessària.
A la façana lateral, un element inesperat aporta un toc gairebé poètic: un pont que travessa el carrer i uneix la casa amb l’edifici veí, antic graner o pallissa, avui conegut com Can Llandric. Aquesta unió suspesa en l’aire sembla voler cosir dues històries en una de sola, teixint un relat de pedra, memòria i vida.
Visitar aquest indret és endinsar-se en la Flaçà més autèntica, on la història es respira a cada racó. Ideal per a amants del patrimoni i de les rutes culturals, Can Balle és una parada imprescindible per descobrir l’essència del Gironès més discret i fascinant.
Curiositats
La finca fou durant molt de temps propietat de la família Balle, que al segle XIX aconseguí el títol de marquesos de Vallgornera. L’any 1708, Miquel Llausàs i Maria Serradell s’hi establiren com a masovers i administradors, iniciant una vinculació que es perllongaria al llarg de generacions. La família Llausàs hi va romandre de manera continuada fins que, el 1907, Vicenç Llausàs adquirí definitivament la casa al qui n’era propietari en aquell moment, Eduard de Balle i Rubinat.
