Can Guix de la Plaça és una de les cases històriques que configuren el front urbà de la plaça de Flaçà, i constitueix un bon exemple de casa de vila amb origen antic i transformacions successives.
Es tracta d’un edifici de tipologia tradicional, estructurat en planta baixa, primer pis i golfes, amb façana alineada al carrer i resolta amb una composició bastant regular d’obertures. A la planta baixa, el més habitual és la presència d’un portal d’accés i obertures que havien tingut funció comercial o de magatzem, pròpies d’una casa vinculada a l’activitat econòmica de la plaça. Als pisos superiors, les finestres s’ordenen de manera vertical, buscant simetria, amb llindes rectes i emmarcaments senzills de pedra o arrebossat segons les reformes.
La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana, una solució molt habitual en l’arquitectura urbana tradicional del Gironès. Aquesta estructura respon tant a criteris constructius com a la necessitat d’integrar-se en el conjunt compacte del nucli antic.
Des del punt de vista històric, Can Guix s’inscriu en el procés de consolidació de les cases de la plaça com a espai central de la vida social i econòmica del poble. La seva evolució constructiva reflecteix reformes pròpies dels segles XVIII i XIX, quan moltes d’aquestes edificacions es van adaptar a nous usos domèstics i comercials, sense perdre la seva estructura original.
En conjunt, Can Guix de la Plaça és una peça discreta però significativa del patrimoni edificat de Flaçà: una casa que no destaca per la monumentalitat, sinó per la seva continuïtat històrica i per la manera com s’integra en el teixit viu de la plaça.
Curiositats
Sobresurt especialment el conjunt de tres finestres, totes elles emmarcades en pedra. Dues presenten llindes i brancals treballats en bisell, amb ampits motllurats que reforcen el seu caràcter elegant i acurat. A les llindes hi destaca un relleu de punta convexa amb ornamentació vegetal, de clara evocació calvari. Aquestes dues obertures conserven, a més, les dates gravades dels anys "setembre 1560" i "Fabrer 1564", que les situen plenament en l’etapa renaixentista de l’edifici. També conserva una finestra més moderna a la planta baixa amb la data "juny 1969".
