Can Vinyals, situat al terme municipal de Flaçà (Baix Empordà), és una de les masies històriques més destacades del municipi i un exemple significatiu de l’evolució de les grans explotacions agràries catalanes d’origen medieval.
El conjunt, documentat des dels segles XIV i XVI, es va consolidar com a casal pairal vinculat a la família Vinyals, propietària de la finca durant segles. La masia presenta l’estructura típica d’una gran propietat rural, amb diversos cossos edificats disposats al voltant d’un pati central, resultat de successives ampliacions adaptades a les necessitats productives i residencials.
Un dels elements més rellevants del conjunt és la capella del segle XVIII, dedicada a la Mare de Déu del Carme, construïda l'any 1718 per Josep Vinyals Veguer, que reflecteix el caràcter autosuficient i l’estatus social de la propietat dins el món rural de l’època.
Més enllà de la funció estrictament agrícola i ramadera —centrada històricament en conreus com la vinya i els cereals—, Can Vinyals incorporava també infraestructures vinculades a l’aprofitament hidràulic del recurs fluvial. En aquest sentit, destaca la presència d’un antic molí, utilitzat tradicionalment per a la mòlta de gra, aprofitant la força de l’aigua del sistema hidràulic associat a la finca.
Amb la modernització del segle XIX i inicis del XX, aquest mateix aprofitament de l’aigua va permetre la implantació d’una petita central elèctrica, un element que exemplifica el procés de transició energètica en entorns rurals. Aquestes instal·lacions van contribuir a l’electrificació parcial de la finca i del seu entorn immediat, integrant la masia en els primers processos d’industrialització local.
Avui, Can Vinyals es manté com un conjunt patrimonial de referència dins del paisatge rural del Baix Empordà, i sintetitza en un mateix espai diverses etapes històriques: la masia medieval, el centre productiu agrari, el sistema hidràulic tradicional amb molí, i la incorporació primerenca d’energia elèctrica a escala local.
Curiositats
La central elèctrica situada al costat del molí d’en Vinyals va ser construïda entre els anys 1920 i 1923 en el marc d’un projecte impulsat per Bonaventura Vinyals, amb la col·laboració de l’industrial paperer Salvador Torras Domènech. L’actuació s’inscriu en el procés de modernització energètica de diverses explotacions i indústries locals de la zona.
El projecte va anar acompanyat de la reconstrucció i millora de la séquia històrica coneguda com la “Séquia Vinyals”, originàriament impulsada a mitjan segle XVIII per un avantpassat de la família. Aquest sistema hidràulic va resultar clau per garantir el subministrament d’aigua necessari tant per al funcionament del molí com per a la nova instal·lació elèctrica.
L’edifici de la central va ser dissenyat per l’arquitecte noucentista Rafael Masó, figura destacada de l’arquitectura catalana del primer terç del segle XX. La construcció presenta una estructura de dues plantes i soterrani, amb un cos més elevat en forma de torre situat a un dels extrems, que li confereix un caràcter singular dins del conjunt.
