Capella de Sant Julià del poble de Vilagrasseta de Montoliu de Segarra

Al fons del cementiri de Vilagrasseta, gairebé ocult darrere la silueta severa d’un vell xiprer, s’aixeca la capella de Sant Julià, discreta i silenciosa, com si el temps mateix l’hagués volgut preservar entre les ombres del recinte. Els seus orígens es remunten al segle XVI, tot i que les transformacions efectuades al llarg del segle XX n’han modificat parcialment la fesomia. A banda i banda de l’edifici, els blocs de nínxols s’hi disposen amb sobrietat, integrant-se en la quietud del conjunt funerari.

La capella presenta una planta rectangular d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçalera plana. El ràfec de teula ressegueix amb senzillesa tot el perímetre de l’edifici, mentre que la coberta, a doble vessant, accentua l’austeritat pròpia de l’arquitectura rural religiosa.

La façana principal, orientada cap a l’interior del cementiri, s’obre mitjançant una porta d’arc de mig punt adovellada, construïda amb carreus de pedra del país que contrasten amb el paredat més modest dels murs. Sobre l’entrada, seguint un eix vertical auster però harmoniós, hi trobem una fornícula avui buida i, més amunt, un petit òcul que permet l’entrada de la llum a l’interior del temple. 

Coronant la façana, un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull completa la silueta d’aquesta petita capella, marcada per la serenor i la memòria dels segles.