Capelles laterals de la basílica del monestir de Santa Maria de Montserrat

L’arquitecte Francesc de Paula Villar Lozano en l’any 1884 va escollir l’opció d’omplir les finestres de la part baixa de la basílica amb vitralls. Es va decidir que a cada capella lateral si posés una d’aquestes obres d’art explicant la vida de la Verge Maria. Són una sèrie de vitralls que segueixen un ordre, començant per la sala que hi ha a la dreta tocant el presbiteri (aleshores la capella de Sant Josep) i avui la sala amb l’anomenada Porta dels Àngels, el començament del camí que porta als pelegrins fins a la Mare de Déu. Aquest primer vitrall, que representa “les esposalles de la Mare de Déu amb Sant Josep” el va finançar el senyor Manel Arnús. Els altres vitralls s’anaren col·locant a les capelles a mesura que s’oferien benefactors.

Hi han 10 vitralls, que representen diferents aspectes de la vida de la Verge Maria: les Esposalles, l’Anunciació, la Visitació, el Naixement, l’Adoraicó del Reis Mags, la Presentació de Jesús al Temple, la Fugida a Egipte, Jesús amb els Savis, Miracle de convertir l’aigua en vi i l’Eucaristia.

En relació a les capelles al lateral dret:

La primera capella que es troba en el camí que es fa servir per anar al cambril de la Verge havia estat destinada a Santa Gertrudis la Magna, una benedictina d’Alemanya (de la mateixa nacionalitat de la família dels marquesos de Muller que foren els que sufragaren l’arranjament de la capella). Aleshores en aquella capella hi havia instal·lada la Pila Baptismal.  En l’actualitat la capella està dedicada a Sant Pere amb una imatge del sant, obra de Josep Viladomat - porta la inscripció (amb llatí) “Pere tu ets pedra i damunt d’aquesta pedra edificaré la meva església”. Enfront hi ha una làpida que commemora el pelegrinatge del Papa Joan Pau II a Montserrat l’any 1982.   Els vitralls representen la presentació de Jesús al temple.

La segona capella està dedicada a Sant Ignasi de Loyola (representat en la pintura central) fou dissenyada per l'arquitecte Francesc Rogent i les pintures són de Ramir Lorenzale. Des del punt de vista artístic cal destacar l'escultura de Sant Climent Papa (considerat el tercer successor de Sant Pere) que queda avançada al retaule, és una obra de Venanci Vallmitjana. La figura porta penjada al coll una àncora, en record del instrument que el va portar al martiri i sacrifici, quan per ordre de l'emperador Trajà va ser llançat al mar amb una àncora lligada al coll. Així ho explica la llegenda. Aquest papa era el patró de la família Climent Miralles de Imperial, director de la Tabaquera de Barcelona, que va sufragar la restauració de la capella. A un costat Sant Francesc d'Asís (fundador dels franciscans) i a l'altre costat Sant Domènech de Guzman (fundador dels dominics). Ala dreta la reproducció de l'espasa que Sant Ignasi va deixar a Montserrat durant la seva estada.  Aquesta capella fou inaugurada l'any 1893.

En la pintura central s'hi representa la visió que va tenir Sant Ignasi i que va determinar la fundació de la "companyia de Jesús". Quan estava resant en la capella de la Storta a pocs quilòmetres de Roma, va veure clarament que Déu el posava amb el seu fill i que no podia dubtar del fet.

La tercera capella és la de Sant Martí de Tours. Projecte de Joan Riera i escultura de Josep Llimona. Sant Martí fou el fundador del primer monestir d’occident a Ligugé (França). Va ser bisbe de Tours. La part central és un relleu que representa a Sant Martí partint el seu mantell, per abrigar un pobre mig despullat (la figura del pobre és l’autoretrat de l’escultor Josep Llimona). És curiós però es pot tornar a veure aquest retrat en els mosaics del brancal de l’esquerra. Maria com a Mare dels Pelegrins, en el Cambril del tron de la Mare de Déu. En els laterals les escultures de Sant Plàcid i Sant Maur, deixebles predilectes de Sant Benet. La restauració de la capella, perquè servis de panteó familiar, anava a càrrec de la família Bultó.

A més, aquesta capella està enriquida per una decoració mural excel·lent, obra dels pintors E. Saumell i Jaume Vilaró, dos grans pintors decoradors, autors de molts dels interiors de les millors cases modernistes de la ciutat de Barcelona.  

La quarta capella està dedicada a Sant Josep de Calassanç. Els escolapis van dedicar aquesta capella al seu fundador Sant Josep de Calassanç amb aquest retaule monumental, dissenyat per l'artista Francesc Berenguer (col·laborador i deixeble de Gaudí). És de fusta de cedre. La decoració floral sobre fons daurat, recorda els "katagami" japonesos que s'havien vist en l'Exposició Universal de Barcelona celebrada l'any 1888. També els treballs realitzats amb ferro forjat de les llànties, dels canelobres i sobretot de la Creu, fan d'aquest retaule motiu d'admiració  a tothom que el veu. Quan inauguraren la capella posaren a un costat Sant Pere Nolasc fundador de l'Orde dels Mercedaris, i a l'altre costat Sant Joan de la Mata fundador de l'Orde dels Trinitaris. Temps més tard les van treure.

A la cinquena, la capella de Sant Benet, a l’altar, hi havia una pintura amb la imatge del sant, acompanyat en un costat per Sant Carles Borromeo i en l’altre costat per Sant Roc, els dos eren patronímics de la família Llopart Sivatte, que foren les que sufragaren la restauració. En aquesta capella l’any 1980, per celebrar els mil cinc-cents anys del naixement de Sant Benet, fou decidit de substituir l’altar que hi havia per una pintura més actual. Avui si pot admirar una pintura, obra de Montserrat Gudiol, representant a Sant Benet en la seva joventut, portant en les seves mans la Regla monacal benedictina. La pintura dóna la sensació que a Sant Benet l’il·lumina una llum interior. També sembla ser que l’artista es va servir del seu propi fill com a model. És molt interessant contemplar la perspectiva que es gaudeix des de diferents posicions.

Les capelles del lateral esquerre

La primera capella en accedir a la basílica a la banda esquerra està presidida per l’altar de la Immaculada (any 1910) obra del jove arquitecte Josep Mª Pericas, que havia estudiat a fons l’Art del Modernisme i sobretot l’obra de Gaudí. Els detalls decoratius són del món vegetal i animal; s’hi troben formes que recorden el costellam d’alguna bèstia paleontològica, també n’hi ha de formes subaquàtiques i temes florals. Tot ell és de marbre blanquíssim. L’escultura central és la Immaculada amb corona reial, representant el Be, ja que trepitja al Mal representat per la serp, que porta una poma a la boca. L’envolten Sant Ramon Nonat i Sant Josep Oriol. Al mur frontal hi ha una imatge de Sant Emilià, tots són onomàstics de la família Soler i Vilavella que va sufragar l’obra. Durant molts anys no se l’hi havia donat la importància que té, potser degut al que els escultors de la casa Vídua de Isidre Gosch i de Joan Solà i Vilavella no eren figures famoses.

En el vitrall, els colors es formen per la superposició de tres vidres. El resultat és fantàstic. També cal destacar l’art del metall treballat i dels esgrafiats. El tron de la Verge està buit perquè l’artista va considerar que la Verge es mereix el tron, però era millor que presidis l’altar des del centre mateix. Ara resulta que des de fa pocs anys a aquest tron buit se li donen poders curatius, pel fet que sembla ser que algun excursionista, escalador ... que havia patit un accident en la muntanya i havia quedat ferit, al asseure’s en el tron s’havia alleugerit en el seu mal. La credibilitat humana no té límits, doncs inclús venen de llunyans països per seure-s’hi durant uns minuts.

La segona capella és l’antiga capella dels Sants Màrtirs de la Comunitat restaurada l’any 1906 havia estat sufragada per la família Tintoré. Els Portants del Sant Crist, del bisbat de Barcelona, ofrenaren a aquesta capella una imatge del Crist crucificat, esculpit per a Josep Llimona.

Enfront del Crist s’hi pot admirar, per la seva qualitat, el quadre “La Pietat” del pintor Arimany. El vitrall representa "La fugida a Egipte".

L’any 1901 l’Associació de Teresianes del Principat va sufragar la tercera capella, aleshores dedicada a Santa Teresa de Jesús, junt amb un cor d’or com el que ensenya la santa. En el retaule a la dreta Santa Hildegarda i a l’esquerra Sant Walburga. El cor d’or va ésser robat l’any 1936 durant la guerra civil.

Actualment la capella està decorada amb una pintura de Josep Cusachs representant la fugida a Egipte. Una família espanyola que vivia a Nova York, havia fet una prometença a la Mare de Déu de Montserrat i pel seu compliment va sufragar aquesta pintura. El pintor va fer un autoretrat seu i de la seva muller en les persones de Josep i Maria. Per un cantó s’hi descriu amb viu realisme l’ansietat dels tres fugitius i per l’altra banda uns àngels, envoltats per la boira, donen la sensació de portar-los a lloc segur. En aquesta capella hi trobarem dos confessionaris. El vitrall representa a Jesús amb els savis.

La quarta capella, l’antiga capella del Santíssim va ésser actualitzada l’any 1977 amb una obra de l’artista Josep Mª Subirachs. Tot ella traspua una austeritat que invita al silenci. És característic en alguns ambients religiosos de després del Concili Vaticà II, prescindir absolutament de la decoració i del confort. L’obra està formada per un bloc de ciment encofrat del qual era extret i separat una part que serveix d’altar. En el primer bloc hi està excavat el sagrari, tancat amb una porta d’argent obrada per l’orfebre Manel Capdevila. El pany frontal representa un retaule en el qual s’hi ha excavat, en negatiu, el rostre de Jesús, les seves mans i els seus peus, amb un forat a la part del cor que recorda el que li va fer el soldat amb la llança. En el bloc de l’altar hi fou esculpit un fèmur descarnat que recorda la mort. La porta de vidre que aïlla aquesta capella de la nau central, té un passamà de bronze que representa el cel i el infern, el bé i el mal, la vida i la mort, la raó i el caos.

La seva lectura en el costat del Bé comença amb l’Escala de l’Enteniment, per la qual l’home s’esforça per conèixer la creació fins arribar a Déu. L’arc de Sant Martí, enllaça aquest esforç amb la muntanya de Montserrat. Sant Jordi matant al drac representa la força del cristià, per salvar al dèbil de la injustícia, representada per la princesa. L’oració a Sant Jordi, del poeta Salvador Espriu demana que ens lliuri de cap guerra civil. En el costat del Mal, el laberint sense sortida, el sol ponent que porta cap a la mort, un cap de mort–i acaba en una Babel, una civilització dins d’una torre alta, sense finestres, on no hi ha cabuda per a Déu ni per cap idea de salvació.

La cinquena sala (enfront mateix de la sala on comença el camí per anar a visitar a la Verge) que en el dia d’avui no està condicionada pel culte havia estat la capella del Sagrat Cor. Aquesta capella havia estat demanada pels mateixos fidels que visitaven Montserrat. També hi havia la tomba de fra Josep de Sant Benet, més conegut com el “Venerable de les llànties”. Actualment aquesta tomba és a la Sagristia. L’any 2009 s’inaugurà el nou orgue que fou sufragat en part pels fidels. El vitrall representa "l'Eucaristia".

La sisena capella del lateral esquerra, al costat del presbiteri, és la capella de Santa Escolàstica, germana de Sant Benet. Les escultures són d’Enric Clarasó i d’Agapit Vallmitjana. Acompanyen a la santa, a un costat Santa Magdalena i a l’altre costat Sant Antoni. Aquesta capella la va costejar la senyora Magdalena Andreu, vídua de Muns. Sant Benet, tres dies després de visitar a la seva germana bessona que estava malalta, va veure un colom que volava envers el cel. S’adonà que era l’ànima de la seva germana  Escolàstica viatjant cap a l’Eternitat.

Text: Ramon Esteva Selva a www.totsobremontserrat.cat