Casa d’estiueig pionera en aquesta zona de primera línia de mar. La feu construir l’any 1918 el reusenc Ciriac Bonet qui va encarregar l’obra a l’arquitecte Domènec Sugranyes i Gras que va aplicar a l’obra molts dels coneixements que va adquirir com a deixeble de Gaudí, al qual va succeir en la direcció de les obres de la Sagrada Família, finalitzant per exemple la façana del Naixement. La casa es coneix pel cognom del seu primer propietari o pel nom que li van donar inicialment que es conserva en un gran plafó ceràmic situat en una dels angles exteriors.
És una casa d’estructura complexa, amb cossos sobreposats i intercalats, amb utilització de gran varietat de tècniques i elements decoratius, entre els quals destaquen la ceràmica vidriada, el totxo i el treball de la fusta i el ferro.
Les finestres i portes són de tipologies molt diverses, des de falsos arcs, simples i dobles, esglaonades amb un cert regust nòrdic, fins a arcs conopials que doten a l’edifici d’un cert aire andalusí que en algun moment també trobem en alguna altra de les seves obres com la Plaça de braus de la Monumental de Barcelona.
També cal mencionar alguna de les xemeneies que ens recorden clarament les que podem veure en d’altres edificis modernistes com a la mateixa Pedrera, edifici on va col·laborar amb el mestre Gaudí, i el ràfec de les teulades com un dels elements unificadors de l’edifici, construït no a partir de les teules sinó amb la combinació de totxos en diverses fileres, en ocasions situats en punta de diamant i en d’altres plans i fins i tot verticals.
Com a elements singulars de l’edifici destaca la presència d’un rellotge de Sol fet amb ceràmica amb la llegenda aprofita el temps que passa i no torna escrita amb tipologia neogòtica i la glorieta al jardí amb una cúpula coberta amb trencadís.
A l’interior es conserven unes extraordinàries pintures murals, obra del sitgetà Agustí Ferrer Pino que relaten la sortida del rei Jaume I des dels properes platges de Salou cap a la conquesta de Mallorca.
