Ajuntament de Navàs
Plaça de l'Ajuntament, 8
08670
Tel: 93 839 00 22
Ajuntament de Navàs
Plaça de l'Ajuntament, 8
08670
Tel: 93 839 00 22
La inscripció de l’any 1876 al portal de l’edifici remet a l’existència d’una primera casa en aquest indret, ocupada inicialment pel director de la colònia i coneguda popularment com a Can Federico. Aquell primer habitatge va constituir el precedent de la residència patronal que, amb el temps, acabaria adquirint un paper central dins l’estructura de la colònia tèxtil.
El 1904, el fundador de la colònia, Joan Baptista Palà i Valls, sense descendència directa, va cedir la gestió del conjunt al seu nebot, Joan Palà i Claret, a qui va atorgar plens poders. Anys més tard, el 1917, aquest es va casar amb Patrocini Bertran i Bajona, treballadora del tèxtil procedent de Cardona, i el matrimoni es va establir en aquesta casa, que des d’aleshores passaria a ser coneguda com la Casa de l’amo, mentre altres membres de la família continuaven residint a l’antiga casa pairal.
Durant la dècada de 1920, en un context d’expansió i consolidació de la colònia, l’edifici va ser objecte d’una reforma de gran abast impulsada per Joan Palà. La intervenció el va transformar en una residència de caràcter senyorial, amb trets d’estil italianitzant i interiors equipats amb els elements de confort propis de l’època. Les fonts fotogràfiques recollides en l’obra La grandària del món documenten aquest interior domèstic i representatiu. A l’exterior, es van dissenyar jardins i una llotja des d’on la família propietària observava la vida quotidiana de la colònia, reforçant el caràcter simbòlic de domini sobre l’espai industrial.
Entre els anys 1951 i 1952 es va produir una ruptura en la gestió familiar entre els germans Joan i Francisco Palà Claret, fins aleshores responsables de l’empresa. Joan concentrava la direcció industrial i mantenia un perfil més distant i ambiciós en l’àmbit polític —arribant a ser diputat a les Corts—, mentre que Francisco assumia les tasques vinculades a l’explotació agrícola i mantenia un tracte més proper amb l’entorn. Tots dos residien habitualment a Barcelona i només es desplaçaven a la colònia en períodes concrets de l’any, com les festes nadalenques, Setmana Santa o els mesos d’estiu.
La ruptura entre els germans va acabar amb la sortida de Francisco, que va vendre la seva participació a Joan. Aquest canvi va generar també moviments interns entre els treballadors, amb algunes famílies que van seguir Francisco cap a altres explotacions del Llobregat. A partir d’aquell moment, Joan es va consolidar com a únic propietari i va reinvertir els recursos obtinguts en noves actuacions sobre el conjunt de la colònia. En aquest període, i després de la marxa del seu germà del mas Palà, hi va establir la seva residència habitual, que va ser objecte d’una nova reforma de caràcter palatí.
Amb el pas dels anys, la que havia estat la Casa de l’Amo va perdre la seva funció residencial vinculada a la família propietària i va passar a acollir diferents ocupants. Ja durant la dècada de 1980, un cop cessada l’activitat industrial, l’edifici es va reutilitzar com a casa de colònies. És en aquest context que va començar a popularitzar-se el nom de Can Garbí, denominació amb què és conegut actualment.
En les darreres dècades, però, l’immoble ha quedat progressivament en desús, tancant així un llarg cicle que reflecteix tant l’evolució de la colònia com els canvis en les formes de vida i d’ocupació del patrimoni industrial.
Curiositats
Qui era l'amo? Joan Palà i Valls (Castelladral, 1841 – Barcelona, 1918) va ser una de les figures destacades del procés d’industrialització al Bages, amb un paper rellevant en el desenvolupament del model de colònia tèxtil al curs del riu Cardener. Advocat de formació i posteriorment empresari, va heretar el Mas Palà, des d’on impulsaria una iniciativa que transformaria profundament l’entorn rural de Sant Salvador de Torroella.
A partir de la dècada de 1870, Palà va aprofitar el potencial hidràulic del riu per posar en marxa un projecte industrial dedicat a la filatura i el tissatge del cotó. L’any 1876 es va materialitzar la construcció d’una fàbrica que, més enllà de l’activitat productiva, acabaria generant un nucli de poblament organitzat al seu voltant. El projecte es va desenvolupar en col·laboració amb familiars i socis comercials, amb la constitució d’una societat amb seu a Barcelona que permetia estructurar la gestió empresarial de la colònia.
El creixement de la colònia va anar acompanyat de la creació d’infraestructures i serveis per als treballadors, configurant un espai de vida complet amb habitatges, equipaments i elements religiosos. Aquest model, característic de les colònies industrials catalanes, combinava producció i comunitat sota l’impuls del propietari de la fàbrica.
Tot i l’etapa inicial d’expansió, el projecte va patir diversos contratemps. Un incendi a mitjan dècada de 1880 va afectar greument les instal·lacions, i els desacords posteriors entre els socis i membres de la família van acabar desembocant en la dissolució de l’empresa a finals del segle XIX. Aquest trencament va propiciar l’aparició d’un nou projecte industrial a la zona, impulsat per una branca familiar, que va donar lloc a una segona colònia veïna.
Malgrat aquestes divisions, Joan Palà va mantenir una influència significativa en l’àmbit local i el seu projecte inicial va continuar sent un punt de referència econòmic i social. Amb el pas del temps, l’activitat industrial va evolucionar sota la direcció de generacions posteriors, fins a consolidar una estructura empresarial més àmplia.
La seva trajectòria s’inscriu dins el perfil dels grans promotors industrials del segle XIX a Catalunya, capaços de combinar la propietat agrària amb la iniciativa fabril. El seu llegat va contribuir de manera decisiva a la configuració del paisatge industrial i social de la conca del Cardener, un dels epicentres del model de colònia tèxtil al país.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Palà de Torroella, Colònia Palà, Pala Vell o Pala de Dalt a Navàs ***