Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols
Plaça el Firal, 23
17174
Tel: 972 444 011
Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols
Plaça el Firal, 23
17174
Tel: 972 444 011
Aquest és el lloc hi havia la casa on va residir i morir Francesc de Verntallat, cabdill dels remences durant la guerra del mateix nom, que s'allarga durant bona part del segle XV. Verntallat es va alçar, juntament amb els pagesos, contra els mals usos a què estaven sotmesos per part dels senyors feudals.
Tradicionalment s’ha explicat -sense cap documentació que ho corrobori actualment-, va tenir lloc la primera reunió entre els síndics pagesos, els representants del rei Ferran i els senyors feudals, amb l'objectiu d'assolir el final del conflicte remença i la supressió dels mals usos.
La Sentència Arbitral de Guadalupe del 21 d’abril de 1486, signada al monestir de Guadalupe (Extremadura) dictada pel rei Ferran II, va posar fi al conflicte remença i va establir la supressió d’aquests abusos. Malgrat Verntallat no va signar personalment el document, el seu paper va ser essencial en tot el procés: com a líder respectat pels pagesos, va garantir que els representants remences presents en les negociacions poguessin defensar els interessos de la població de la Garrotxa i que la sentència tingués força i validesa. Encara que no posés la seva firma, la seva autoritat va ser decisiva perquè la pau i la fi dels mals usos arribessin a la seva comarca.
Així, Francesc de Verntallat és recordat com un símbol de la resistència i de la defensa dels drets dels pagesos, i la seva figura continua vinculada a la història de Sant Feliu de Pallerols i dels pobles de la Garrotxa.
Curiositats
Els remences eren pagesos lligats a la terra a l’edat mitjana catalana, subjectes als abusos dels senyors feudals coneguts com a mals usos. Tenien terres en usufructe, podien treballar-les i beneficiar-se’n, però no en eren propietaris absoluts. Entre els mals usos hi havia l’obligació de pagar grans taxes o censos, haver de pagar per heretar la terra del pare i sotmetre’s a penes i multes arbitràries en cas de conflictes o trasllats. Es diuen remences perquè el terme prové del llatí redementes, que feia referència a la possibilitat de redimir-se o alliberar-se d’aquests abusos pagant un rescat al senyor feudal. Les injustícies i la duresa de la seva vida van portar a les revoltes remences del segle XV.
