Edifici erigit al costat del Canal de Pinyana, font d’alimentació que utilitzava per a moldre el gra. Com bé ens anuncia el nom, aquest molí aprofitava la força de l’aigua per a moure el rodet, que a la vegada faria girar l’eix i la mola sobirana que permetia esmicolar el gra i convertir-lo en farina.
Ja des del 1328, quan es concedí el privilegi reial a construir un molí fariner, aquest fou un dels més innovadors ja que comptava amb 3 moles, i un complex sistema de canals, cups i basses per accelerar la potència de l’aigua, que permetia moldre més quantitat i amb més rapidesa.
Avui dia, una remodelació de mig cos cap amunt ha permès consolidar l’estructura. De la part antiga, exteriorment n’observem un arc escarser i un altre de mig punt que sostenien l’edifici i permetien l’entrada de l’aigua al rodet. També s’hi conserva, a la vessant del canal, una porta adovellada que ens remunta al passat d’aquest edifici centenari.
