❮
❯
Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló
Pau Casals, 26-34
08690
Tel: 93 645 07 00
Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló
Pau Casals, 26-34
08690
Tel: 93 645 07 00
Santa Coloma de Cervelló fins els any seixanta del segle XX fou un municipi bàsicament agrícola, moment en que l’agricultura inicià un procés de regressió en front del sector secundari i terciari. Malgrat aquesta situació de regressió, l’agricultura és important i forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat. Els principal conreus són els d’horta i els cirerers, regats pel canal de la dreta del Llobregat. Els conreus de secà s’estenen pel sector muntanyós.
D’aquest passat agrícola del municipi en són testimoni diferents masies del terme. Can Julià de la Muntanya, masia de mitjans segle XVII, lligada a la família Julià, de planta basilical amb cos central i cobertes a dues aigües, que conserva una torreta de guaita o defensa a la cantonada dreta i que estava acabada amb esgrafiats a les façana, i que Eusebi Güell la va incorporar a la colònia, passant a ser convent de monges i posteriorment dividida en habitatges.
Can Ramon, també anomenada Mas Pasteller i can Mas i Soler, és de planta baixa i pis amb finestrals i llinda amb escut, any i el cognom Mas. També Can Ribot, encara que actualment molt transformada per als usos del món de la restauració, és una de les masies importants del municipi, com ho demostren fets com que el bisbe Gabino Valladares concedís una indulgència a la imatge de la Verge del Roser de l’oratori de la casa, que un tal Narcís Ribot contestés al qüestionari de Francisco de Zamora o la cessió d’aigües de la font del Murri per abastir el poble de Santa Coloma.
Can Via o Can Via de l’Alzina o de la Muntanya, masia del segle XVII en la que es portaren a terme remodelacions el 1716 que li donaren l’aspecte actual. Els anys seixanta el propietari era Artur Sedó, de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Actualment acull la Residència de la Tercera Edat “Maria de la Salut”. És de planta quadrangular, amb una torrassa central i merlets rematant l’edifici.
D’aquest passat agrícola del municipi en són testimoni diferents masies del terme. Can Julià de la Muntanya, masia de mitjans segle XVII, lligada a la família Julià, de planta basilical amb cos central i cobertes a dues aigües, que conserva una torreta de guaita o defensa a la cantonada dreta i que estava acabada amb esgrafiats a les façana, i que Eusebi Güell la va incorporar a la colònia, passant a ser convent de monges i posteriorment dividida en habitatges.
Can Ramon, també anomenada Mas Pasteller i can Mas i Soler, és de planta baixa i pis amb finestrals i llinda amb escut, any i el cognom Mas. També Can Ribot, encara que actualment molt transformada per als usos del món de la restauració, és una de les masies importants del municipi, com ho demostren fets com que el bisbe Gabino Valladares concedís una indulgència a la imatge de la Verge del Roser de l’oratori de la casa, que un tal Narcís Ribot contestés al qüestionari de Francisco de Zamora o la cessió d’aigües de la font del Murri per abastir el poble de Santa Coloma.
Can Via o Can Via de l’Alzina o de la Muntanya, masia del segle XVII en la que es portaren a terme remodelacions el 1716 que li donaren l’aspecte actual. Els anys seixanta el propietari era Artur Sedó, de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Actualment acull la Residència de la Tercera Edat “Maria de la Salut”. És de planta quadrangular, amb una torrassa central i merlets rematant l’edifici.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències