Les ruïnes de l’antic castell de Montpalau ubicat al turó homònim s’alcen en un lloc enlairat i ben situat , emprat des d’antic. En aquest lloc s’han trobat nombrosos vestigis d’un assentament ibèric que tindria continuïtat en època romana, el que avalaria la importància estratègica del lloc.
El castell medieval, bastit sobre les edificacions anteriors abastava jurisdiccionalment bona part de l’Alt Maresme, jurant els seus senyors el segle XI fidelitat al comte Ramon Berenguer I. Entre el segles XII i XVI la possessió del castell estigué en mans dels vescomtes de Cabrera. El 1574 adquiria el castell la família dels Montcada, passant el segle XVIII, per via matrimonial, als ducs de Medinaceli.
Dos recintes emmurallats defineixen el conjunt. Un correspon a la fortificació medieval, de planta quadrada, de carreus irregulars amb morter de calç i sorra, amb pedra ben tallada als angles. Al mig s’alçava una torre cilíndrica. El segon recinte correspondria potser al segle XV. Fora resten les runes de l’antiga capella del castell dedicada a Sant Miquel, documentada ja el segle XII.
