Castell de Pradell de Sió ***

El castell de Pradell de Sió o de Quermançó, apareix documentat per primera vegada l'any 1086 en la donació que en feren Guillem Bernat i la seva esposa a Santa Maria d'Urgell, actuant com a fortalesa subsidiària del castell d'Artesa. La nissaga dels Pradell esmentats en diverses escriptures del segle XII probablement en serien els castlans. A partir del segle XIV el castell anà passant per diferents propietaris.

Al segle XV el castell sofrí diferents reformes i de nou l'any 1738, moment quan el castell es va convertir en habitatge particular alhora que es va reconstruir l'església sobre els fonaments de l'antiga església romànica (documentada el 1172), integrant-se els dos edificis en un mateix conjunt arquitectònic. La façana meridional, bastida el segle XVIII, unifica i integra estilística i formalment els dos edificis, si bé des del nord s'aprecia bé la diferència funcional de les dues construccions.

El castell o residència senyorial ocupa la part occidental del conjunt, de forma aproximadament quadrada, amb l'accés principal a la façana oest i una teulada a tres vessants que desaigua a oest, sud i est. Una terrassa trapezoidal permet que, a l'est, l'edifici de l'església sigui traçat segons angles rectes, formant un espai rectangular amb la façana principal al sud.

El castell, amb la façana d'accés de carreus força regulars a ponent, consta de planta baixa, un pis i golfes. La porta principal és d’arc rebaixat i muntants de carreus de pedra A la planta baixa només s'obren tres petites finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars que donen pas a tres balcons, el del centre sense voladís i els laterals amb una llosana de pedra amb la base motllurada. A les golfes s'obren tres petites finestres rectangulars. La façana es completa horitzontalment amb un ràfec a cinc nivells, tres de rajola (recta-obliqua-recta), un de teula i un altre de rajola recta.

A la façana principal del conjunt, encarada a migdia, l'aparell regular de carreus se superposa aquí a quatre o cinc filades de carreus més gruixuts i erosionats que evidencien una fase anterior. A l'altura del pis noble del castell, en aquesta façana, hi ha dues finestres geminades d'arc trevolat inserit en arc ogival. La part superior presenta també un ràfec a 5 nivells. La façana continua amb el mateix aparell regular fins a incloure la façana principal de l'església.