L’empresa paperera Torras-Domènech va néixer l’any 1903 a la colònia Bonmatí, al terme d’Amer, impulsada pels germans Salvador i Paulí Torras Domènech. En aquell primer emplaçament, la fàbrica es va inserir plenament en el paisatge industrial de la vall del Ter, aprofitant el cabal del riu per moure la maquinària i donant forma a un petit món fabríl on el paper es convertia en motor econòmic i, alhora, en element vertebrador de la vida quotidiana.
La producció inicial es va centrar en la fabricació de paper continu i cartró, amb especialització en papers destinats a embalatge, ús industrial i aplicacions comercials. Era una producció marcada pel ritme constant de les màquines papereres, on la pasta de paper —obtinguda a partir de fibres vegetals i recuperació de paper vell— es transformava en llargues bobines que sortien de la fàbrica cap als mercats industrials de Catalunya i més enllà. El soroll de les màquines, la humitat dels assecadors i el moviment incessant de les bobines formaven part de la identitat del conjunt.
Amb la mort de Salvador Torras, la direcció de l’empresa va passar a les seves filles, que van impulsar una decisió clau en la trajectòria de la companyia: el trasllat de la fàbrica a Flaçà. Aquest canvi va respondre a una estratègia de modernització i connectivitat, aprofitant les excel·lents comunicacions ferroviàries i viàries del municipi, així com la possibilitat d’obtenir energia elèctrica estable gràcies a la proximitat de la central d’en Vinyals, alimentada per la històrica séquia reconstruïda.
La nova fàbrica es va inaugurar l’any 1946, i amb ella va néixer també una nova colònia obrera. El conjunt es va organitzar com un petit univers autosuficient, on la vida dels treballadors es desplegava a l’ombra de les naus industrials. Les primeres dècades van veure arribar prop d’una setantena de treballadors, molts procedents de l’antiga factoria de Bonmatí (Amer), que van donar continuïtat al saber fer paperer en un nou emplaçament.
El paisatge de la fàbrica estava dominat per la seva xemeneia, un element vertical i silenciós que emergia per sobre dels edificis industrials. Aquesta estructura, construïda amb maó vist, complia la funció d’evacuar els fums de les calderes de vapor, però amb el temps es va convertir també en un símbol visible del progrés industrial, una mena de far de la modernitat enmig del paisatge rural.
L’any 1969, l’empresa va adoptar el nom de Torras Hostench, S.A., en un moment d’expansió i reorganització del sector paperer català. Posteriorment, la denominació es transformaria en Torras Paper, S.A., reflectint els canvis empresarials i les noves dinàmiques del mercat. Durant aquests anys, la producció es va diversificar i modernitzar, mantenint el paper d’embalatge com a eix principal, però incorporant millores tècniques en la fabricació de paper industrial i cartró ondulat, amb processos cada vegada més mecanitzats i continus.
La fàbrica de Flaçà va mantenir la seva activitat fins al 1993, quan va tancar definitivament les portes. Amb el seu tancament es va apagar també el batec d’un espai que havia crescut al ritme del paper, de l’aigua i del vapor, i que durant gairebé un segle havia unit tecnologia, treball i vida comunitària en un mateix paisatge industrial.
Curiositats
L’ermita de Sant Fermí, és un petit temple d’origen renaixentista construït l’any 1579, data que encara avui es pot llegir gravada a la llinda de la porta principal. Aquest detall, aparentment discret, és un dels testimonis més antics del conjunt i situa l’edifici dins la tradició de les capelles rurals aixecades entre els segles XVI i XVII al territori gironí.
Segons la tradició local, l’ermita va adquirir una rellevància especial l’any 1678, quan el pare franciscà Pere Pau Gomeras hauria traslladat des de Pamplona les relíquies de sant Fermí. Aquestes restes s’haurien custodiat al temple fins al 1827, moment en què van ser robades, un episodi que forma part de la memòria oral del lloc i que ha contribuït a reforçar el caràcter devocional de l’ermita.
L’edifici presenta una estructura senzilla, de nau única, fidel a l’arquitectura religiosa rural. La façana està presidida per un portal de pedra amb una representació del Calvari a la part superior, i just a sobre s’hi obre una fornícula que actualment allotja una imatge moderna de sant Fermí. El conjunt es corona amb un campanar d’espadanya, un element habitual en les petites esglésies de poble, pensat per allotjar una o poques campanes.
Un dels detalls més singulars és el porxo situat a la façana principal, amb teulada a dues aigües i sostingut per columnes de pedra, que crea un espai d’acollida abans d’accedir al temple. La llinda de la porta, molt similar a la de l’església de l’Esperança de Farreres —construïda uns anys abans, el 1567—, indica la proximitat estilística entre aquests petits temples de l’entorn.
Amb la construcció de la colònia industrial de la paperera Torras a partir de l’any 1945, l’ermita va quedar integrada dins el nou paisatge fabríl i residencial. En aquell moment, l’arquitecte Pere Benavent de Barberà, que també exercia com a director de la fàbrica, va impulsar una intervenció de reforma que va modificar lleugerament la capçalera del temple, allargant-lo per la part de l’absis per adaptar-lo a les noves necessitats i al nou entorn urbà-industrial.
