Les restes arqueològiques que s’han posat al descobert als Plans de Santa Caterina corresponen a la capella de Santa Caterina i a un mas erigit al seu costat.
Anteriorment, entre els segles I i V dC, en aquest indret ja hi havia una vil·la romana. Hauria tingut una zona de residència i una zona productiva. Malauradament, aquest assentament ha estat molt arrasat pels continuats treballs agrícoles al llarg dels segles i, de restes materials, n’han quedat poques: el més rellevant és l’estructura d’un forn de ceràmica i els enderrocs dels habitatges d’època alt-imperial (segles I-III), amb alguns objectes significatius com ara una llàntia d’oli i uns pesos de teler manual (pondus), i també petits fragments de murs que havien estat estucats i pintats amb color vermellós.
Entorn dels segles IV-VI, en època romana ja molt tardana, la vil·la va evolucionar probablement cap a un tipus d’assentament més precari i amb uns sectors de producció més segregats. Se n’ha conservat un gran camp de sitges, amb una cinquantena que han estat excavades i que es distribueixen de manera irregular. S’han documentat fons de cabana que indicarien l’existència d’habitatges semisoterrats força simples destinats als pagesos. L’existència de grans camps de sitges són indicadors d’una explotació orientada al conreu del cereal. Les sitges d’època tardoromana es caracteritzen per no ser gaire grans. Quan ja havien acabat la seva funció, solien utilitzar-se com a abocadors i se n’obrien de noves.
Com a troballa més singular, cal esmentar que dues de les sitges es van utilitzar com a lloc d’enterrament. En una s’hi va trobar l’esquelet probablement d’una nena, d’uns 7 anys. En l’altra, el d’un jove d’uns 17 anys. Els difunts es trobaven llençats i sense cap indici de ritual funerari, la qual cosa que indica un tracte d’exclusió social. Aquest tipus d’enterraments no són estranys en època tardoromana.
En època medieval, cap al segle XIII, s’hi va construir el petit monestir de Sant Cristòfol, habitat per un grup de monges deodades i, després canongesses. Al segle XV, durant la Guerra Civil Catalana el monestir fou destruït. El 1502 se’n va reconstruir la capella, ara dedicada a Santa Caterina, i sobre l’antic monestir s’hi habilità un mas.
El conjunt va abandonar-se a principis del segle XIX. El 1839 es va construir la Torre d’artilleria de Santa Caterina (situada uns 400 m al nordest). Sembla que es va fer amb les pedres reaprofitades del mas i capella enrunats, dels quals amb els anys se’n va perdre el rastre fins que foren redescoberts i foren objecte d’una excavació arqueològica.
Text: Museu de Manresa i Ajuntament de Manresa
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Torre de Santa Caterina de Manresa ***
