Ajuntament de Creixell
Carrer de l'Església, 3
43839
Tel: 977 80 02 02
Ajuntament de Creixell
Carrer de l'Església, 3
43839
Tel: 977 80 02 02
Ermita de la Mare de Déu de Fàtima de Creixell: el pelegrinatge que va inspirar una capella
A la part alta de la urbanització de la Coma, sobre el cim de la Carrossa, l’Ermita de la Mare de Déu de Fàtima de Creixell mira cap al poble i el paisatge del Tarragonès. Construïda a mitjan segle XX, aquesta capella de dimensions modestes amaga una història que va començar lluny de Creixell, en un pelegrinatge a Portugal, i que es va fer realitat gràcies a la iniciativa d’un rector i a la col·laboració de diferents persones del municipi.
El viatge a Portugal que va donar origen a l’ermita
Segons l’investigador local Jordi Suñé Morales, autor de l’article Les ermites del Baix Gaià, el rector de Creixell, Salvador Cabré, va pelegrinar a Fàtima l’any 1951. També hi era l’arquebisbe de Tarragona, Benjamín de Arriba y Castro, que li va demanar que hi pronunciés una prèdica.
En agraïment, Cabré va rebre una imatge de la Mare de Déu de Fàtima. Aquell regal va esdevenir el punt de partida del projecte: el rector va concebre la idea de construir una capella a Creixell on poder venerar-la.
Aquesta és la raó principal del nom de l’ermita. No es tracta d’una advocació antiga vinculada als orígens del poble, sinó d’una devoció que va arrelar a Creixell durant el segle XX, a partir de l’experiència personal del rector.
La història és especialment significativa perquè permet relacionar un edifici concret amb una experiència documentada per la memòria local: un viatge, una imatge religiosa i la voluntat de donar-li un lloc permanent al municipi.
Com es va fer realitat la construcció?
La iniciativa de mossèn Salvador Cabré va comptar amb la col·laboració de gent del poble. Els propietaris de Cal Xacó van cedir els terrenys on s’havia d’aixecar la capella. La construcció va comptar amb el paleta Benvingut Llorens, que n’hauria dirigit les obres, i amb el fuster Zacaries Morros, de Torredembarra.
També s’atribueix a uns treballadors de Renfe vinculats a Acció Catòlica la donació de la fusta, mentre que els propietaris del castell haurien donat la campana.
Una arquitectura senzilla al cim de la Carrossa
L’edifici té planta rectangular i teulada a dues aigües. La façana combina la maçoneria amb elements de maó vist, especialment al voltant del portal i a les cantoneres. L’entrada, formada per un arc apuntat, i el petit campanar d’espadanya són els elements que defineixen més clarament la seva silueta.
La descripció de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya també assenyala un petit ull de bou a la façana i un absis irregular a la part posterior, decorat amb un vitrall. Són detalls discrets, coherents amb les dimensions reduïdes de la capella.
Un patrimoni que continua vinculat a la vida de Creixell
La ubicació elevada de l’ermita permet contemplar el nucli del poble i el paisatge que l’envolta. El seu interès, però, va més enllà de les vistes: és un testimoni de la història religiosa i comunitària de Creixell durant la postguerra.
La capella també manté una vinculació amb les celebracions locals. L’Arquebisbat de Tarragona ha documentat celebracions eucarístiques en honor de la Mare de Déu de Fàtima al mateix recinte, organitzades per la parròquia de Sant Jaume.
A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests llocs que expliquen històries humanes darrere de les seves parets. En aquest cas, una imatge portada de Portugal va inspirar un projecte que va reunir el rector, els propietaris dels terrenys, els professionals de l’obra i altres col·laboradors. L’ermita és modesta en dimensions, però conserva la memòria d’una iniciativa compartida.
Curiositats de l’Ermita de la Mare de Déu de Fàtima
Una imatge que va arribar a Creixell per mar
La imatge de la Mare de Déu de Fàtima va arribar a Creixell per mar: el 15 d’agost de 1952 va ser beneïda a la platja de Torredembarra i traslladada amb barca fins a la platja de Creixell. Des d’allà, una processó la va conduir fins a l’església parroquial.
La benedicció de la capella el 20 d’octubre de 1952
La capella es va acabar al setembre i l’arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro la va beneir el 20 d’octubre de 1952, culminant així el projecte impulsat per mossèn Salvador Cabré.