Ermita de Sant Grau d'Ardenya

Les primeres notícies de Sant Grau d’Ardenya es remunten a començament dels segle XV. L’actual edifici de l’ermita correspon a una restauració del segle XIX sobre l'edifici del segle XVII. L’ermita de Sant Grau d'Ardenya és un gran edifici d'estil neoromànic, amb un pati central i les estances adossades. Cal destacar la creu de terme de Sant Grau d'Ardenya de pedra calcària de Girona. 

L'edifici arrebossat a excepció de les obertures, està presidit per un gran pati davanter. Dins l'edifici, un segon pati, a manera de claustre, divideix el conjunt amb l'església al fons. L'església és de planta rectangular, amb una sola nau i absis semicircular amb obertures allargades i decorades amb vitralls. Té un cor als peus de la nau, les parets policromades i un retaule de fusta, amb tres pinacles centrals, dedicat a Sant Grau. Cal destacar també dins l’església el púlpit, la sagristia i la pila baptismal de marbre blanc (1666). Exteriorment les parets laterals de l'església estan dotades de contraforts.

La façana de l'església està dividida en dos pisos per una doble línia motllurada.  Dos són els elements que centren l’interès: per una banda, la portalada neoromànica amb arc de mig punt, columnes als muntants, motllures, inscripcions i decoració geomètrica amb elements iconogràfics relatius al santuari, com ara els gerros, fent referència a una olla miraculosa; i per altra banda una gran rosassa polilobulada amb vitralls. Per damunt de la teulada s’aixeca el campanar quadrat, amb obertures d'arc de mig punt i coronament piramidal.

Tres són els altars que trobem al santuari: l’altar major (1515), el del Roser (1612) i el de sant Isidre. Els pas de les tropes napoleòniques deixaren malmès el santuari. El 1882 Grau Rodés, comerciant d’ascendència tossenca, emprengué les obres de restauració i donà al santuari l’aspecte que ha conservat fins avui.

El recinte durant els anys 50-60 del segle XX feu la funció d’hotel. Després passaria a mans d’una entitat financera, fins que el 2009 l’adquirí el municipi per fer-hi un parador turístic, projecte que no es portà a terme. El 2013 fou arrendat a la família Garriga per tal de dinamitzar l’espai i anar rehabilitant el conjunt.