Ermita de Sant Sebastià de Sant Feliu de Pallerols

A la vora del riu Brugent, al nucli antic de Sant Feliu de Pallerols, es troba l’ermita de Sant Sebastià, una modesta capella que ha estat al llarg dels segles un referent espiritual i social del poble. Les primeres mencions documentals daten del segle XVI, concretament del 1516 quan es demana permís al bisbe per poder edificar la petita capella, “sacellum divi Sebastiani”. La seva situació al carrer que avui porta el mateix nom coincideix amb el traçat de l’antic camí ral, utilitzat per viatgers i comerciants, va reforçar la seva funció com a lloc d’aturada i protecció. També va originar que al seu entorn s’aixequessin casals de renom i de gran caràcter constructiu.

L’arquitectura del petit temple és senzilla i característica de les capelles rurals: una nau única amb arc de mig punt, façana austera i un campanar d’espadanya d’un sol ull, amb materials locals que combinen carreus ben treballats a la base i pedra irregular a la part superior. Tot i la senzillesa, l’espai conserva dignitat i caràcter, reflectint la tradició constructiva catalana dels segles XVI-XVII.

La dedicació a Sant Sebastià té una raó històrica ben concreta. Aquest sant va ser tradicionalment invocat com a protector contra epidèmies, especialment la pesta i altres malalties contagioses que assolaven Europa. La capella, situada al costat del riu i accessible a tota la comunitat, servia com a punt on la població podia enfortir la seva fe i demanar protecció durant períodes d’epidèmia. Tot i que no hi ha documents concrets que vinculin la construcció amb una crisi sanitària específica a Sant Feliu de Pallerols, el fet que la capella i el carrer que la rodeja mantinguin el nom del sant des de fa segles indica la pervivència d’aquesta tradició de protecció i devoció.