Església de Sant Genís de Cervià de Ter: una porta romànica davant d’una església marcada per la història
Església de Sant Genís de Cervià de Ter és un d’aquells edificis en què la història no queda amagada darrere l’arquitectura, sinó que es pot llegir en les seves pedres. Situada dins del nucli antic, al límit de l’antic recinte emmurallat, conserva elements del temple medieval malgrat les importants transformacions que va patir al segle XVIII i els desperfectes de la Guerra Civil.
La façana, la porta romànica i, sobretot, la llinda de l’entrada, converteixen aquesta església parroquial en una peça especialment interessant del patrimoni de Cervià de Ter: ESTA PARROQUİAL İGLESİA ES TANT ANTIGUA, QUE NO SE/ HA TROBAT NOTA ALGUNA D(E) SA FUNDACIÒ, SI SOLS SE/ TROBA ERA JA EDIFICADA EN LO DILLUNS ST DE L'ANY 1053,/ EN QUE SILVIO LLOBET, SR D(E) CERVIÀ COMENÇÀ ED(I)FICAR LA IGLESIA Y MONESTIR/ DE MONJOS QUE FUNDÀ EN D(I)TA PARROQUIA Y DO(T)À LO ANY 1056. CONSTA DE ACTES A(F)EN(TI)CHS. Y FOU REDIF(I)CADA EN LO ANY 1750. Y LA PRESENT POSADA DIE 1 JUNY DE 1764
Església de Sant Genís de Cervià de Ter: una història que comença al segle XI
La història de l'església de Sant Genís es remunta, com a mínim, a l’any 1053, quan apareix documentada en l’acta de fundació del monestir de Santa Maria de Cervià. En aquell moment, la parròquia depenia dels senyors de Cervià. Posteriorment, l’any 1142, Guillem Gausfred va lliurar al monestir els delmes de la parròquia de Sant Genís.
Aquesta antiguitat explica que l’església tingui una relació directa amb el Cervià medieval i amb el conjunt de poder religiós i senyorial que es va configurar al voltant del castell i del monestir de Santa Maria.
L’edifici que avui es veu no correspon íntegrament al temple medieval. Va ser reconstruït al segle XVIII, en un procés que va transformar profundament l’estructura original. Una inscripció conservada a la porta precisa encara més aquesta història i situa la reedificació l’any 1750, mentre que indica que la llinda actual es va col·locar l’1 de juny de 1764.
Això fa especialment interessant la visita: l’església actual és fruit de diferents moments històrics superposats.
La llinda de l’església de Sant Genís de Cervià de Ter explica la seva història
Un dels elements més singulars és la llinda de pedra situada damunt la porta principal. No és simplement una peça arquitectònica: porta gravada una llarga inscripció que recorda l’antiguitat de la parròquia, la fundació del monestir i les dates de la reconstrucció.
La inscripció afirma que la parròquia era ja edificada el Dilluns Sant de 1053, quan Silvio Llobet, senyor de Cervià, va començar a edificar l’església i el monestir. També deixa constància de la reedificació de 1750 i de la col·locació de la nova peça el 1764.
És un d’aquells detalls que mereixen ser mirats amb calma. La pedra fa de memòria escrita i permet relacionar directament l’edifici que tenim al davant amb el Cervià medieval.
Sant Genís de Cervià de Ter conserva encara arquitectura romànica?
Sí. Tot i la reconstrucció, conserva diversos vestigis del temple medieval. La porta de ponent és l’element més visible i correspon a una tipologia de portada romànica pròpia de les terres empordaneses del segle XII: una obertura rectangular, amb llinda i timpà llis, emmarcada per un arc de dovelles i una arquivolta a manera de guardapols.
També es conserven trams dels murs medievals, especialment a les façanes sud i nord. A la façana nord encara es pot reconèixer la testera d’un antic braç del transsepte, amb una finestra de doble esqueixada.
Els carreus de pedra sorrenca, ben tallats i disposats en filades regulars, permeten identificar aquests fragments com a testimonis de l’arquitectura romànica avançada del segle XII.
El singular campanar de l’església de Sant Genís de Cervià de Ter
El campanar és un altre dels elements que criden l’atenció. El que es conserva actualment és la part inferior de l’antic campanar, de planta quadrada i d’uns 10,5 metres d’alçada, amb murs de paredat i carreus a les cantonades. L’estructura superior actual és metàl·lica i incorpora una esfera de rellotge i una campaneta.
La seva aparença actual s’explica per la destrucció parcial que va patir l’edifici durant la Guerra Civil de 1936-1939. El campanar, la volta i bona part de l’església van quedar afectats, i posteriorment es van restaurar. L’antic altar barroc, datat el 1776, també es va perdre.
Església de Sant Genís de Cervià de Ter, entre el romànic i el segle XVIII
La força patrimonial de l'església de Sant Genís de Cervià de Ter rau precisament en aquesta barreja de temps. La porta conserva la memòria romànica; la reconstrucció del segle XVIII explica bona part de l’edifici actual; la llinda recorda les dates; i el campanar evidencia les ferides del segle XX.
A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests edificis que demanen una mirada atenta. Sant Genís de Cervià de Ter no necessita grans ornaments per explicar-se: n’hi ha prou d’aturar-se davant la porta, llegir la llinda i observar els murs per entendre que darrere la façana hi ha gairebé un mil·lenni d’història de Cervià de Ter.
