Església de Sant Jordi i nucli històric d'Ardenya

L’església de Sant Jordi d'Ardenya és una obra de maçoneria amb carreus a les cantonades. Té tres naus en planta i la capçalera és plana. Les naus laterals acullen diferents capelles.  Es cobreix amb volta de canó amb llunetes a la nau central i amb volta d'aresta als laterals. L’església, d’aire neoclàssic, fou bastida a mitjans del segle XVIII probablement el 1764. Presenta el frontis arrebossat, amb un portal en arc rebaixat amb un senzill bordó i marc filetejat de pedra blanca, un òcul motllurat amb una finestra rectangular i, per coronament, un frontó triangular amb un petit òcul al centre del timpà. Els seu murs estan arrebossats i pintats en un to cremós però aquest recobriment presenta un estat precari. Damunt l'ala dreta del temple s’aixeca el campanar, amb un primer alt cos de planta rectangular i un de segon octagonal coronat per una cornisa motllurada i una coberta piramidal.

Molt a prop de l'església barroca  hi ha l'església vella, un petit edifici de planta rectangular i coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, de tradició romànica (molt probablement del segle XIII). Es tracta d’un temple d’una sola nau de gruixuts murs de pedra lligada amb argamassa amb els angles reforçats per carreus. S'aprecien a la volta les marques de l'encofrat de canyes utilitzat per a la seva construcció. El portal d’accés és adovellat de punt rodó, amb una espitllera al damunt. L'altar està constituït per un pedestal que sosté l'altar rectangular i de pedra calcària dura. Al centre de l'església destaca l'existència d'una cripta quadrangular excavada a la roca, el revestiment de ciment dels quals evidencia una possible reutilització posterior com a cup o dipòsit.

Després d'un llarg període d'abandonament en que la vegetació envaïa tot l'edifici, es portà a terme la seva restauració: neteja de vegetació, repàs de les juntes de pedra i refacció de la teulada, refent-se el campanar d’espadanya. En l'interior s'han instal·lat dues esteles discoidals del segle XVIII procedents del cementiri d'Ardenya, que havien estat recuperades pel Sr. Josep Zaragoza.

Ardenya que figura en el fogatjaments de 1365-1370 estava sota la jurisdicció del castell de Montoliu, i va formar parròquia independent fins a l’any 1842, que fou agregada al municipi de la Riera, constituït l’any 1769 per la fusió dels termes de la Riera i Virgili. Als segles XVI i XVII depenia del Benefici de Sant Jordi de la catedral tarragonina. Juntament amb els dos temples descrits anteriorment, conserva diversos casals antics, alguns d’ells restaurats modernament.