❮
❯
L'església de Sant Mateu de Montnegre conserva, a les façanes de tramuntana i migdia, les restes d'un primer edifici d'una sola nau, construït en estil romànic a inicis del segle XI. Naixia així la parrochia Sancti Mathei de Montenigro fent esment al color fosc de les fulles dels arbres més corrents -suros i alzines-. Des d'aleshores, l'edifici s'ha reformat en moltes ocasions, les més importants van ser: el 1329, quan el campanar amenaçava ruïna, i als segles XVI, XVII o XVIII, quan es van construir les capelles laterals.
A migdia de l'església es troba el cementiri, creat segurament al segle XI. Aquí els habitants de Sant Mateu s'enterraven en sepultures propietat de cada família. Encara avui existeix el mur que tanca l'espai del cementiri i que, potser, assenyala el límit de l'antiga cellera de Sant Mateu. Aquest petit conjunt arquitectònic, l'any 1325, reunia les cases dels clergues de l'església i les de Guillema Bancelic, Pere Oller i Miquel de Font.
A inicis del segle XIV, la parròquia de Sant Mateu estava formada per quaranta famílies, propietàries dels seus masos. La pesta negra del 1348 va deixar molts masos i terres abandonats i rònecs, inclús els del volant de l'església. Alguns, als segles XVII i XVIII, van tornar a ser habitats, però ara per famílies de masovers o jornalers. Des del segle XVII, es fa evident una certa vinculació amb Quart a l'hora de recollir les contribucions a l'exèrcit català durant la Guerra dels Segadors (1640-1659). A partir del 1840, la dependència va ser definitiva: la parròquia de Sant Mateu, igual com les de Palol d'Onyar i Castellar de la Selva, va quedar integrada en el municipi de Quart. La crisi del món rural del segle XX ha fet tancar molts masos que no van superar el gran incendi del 1928, que va socarrimar "aquelles formoses suredes de Montnegre" que tant estimava Joaquim Ruyra; ni les gelades del 1956, que s'endugueren moltes oliveres centenàries.
El 2002 es van dur a terme obres de restauració de la coberta i de les parets interiors de l'església, i el 2003 la Colla Excursionista de Quart va restaurar can Batista, annexada al temple.
A migdia de l'església es troba el cementiri, creat segurament al segle XI. Aquí els habitants de Sant Mateu s'enterraven en sepultures propietat de cada família. Encara avui existeix el mur que tanca l'espai del cementiri i que, potser, assenyala el límit de l'antiga cellera de Sant Mateu. Aquest petit conjunt arquitectònic, l'any 1325, reunia les cases dels clergues de l'església i les de Guillema Bancelic, Pere Oller i Miquel de Font.
A inicis del segle XIV, la parròquia de Sant Mateu estava formada per quaranta famílies, propietàries dels seus masos. La pesta negra del 1348 va deixar molts masos i terres abandonats i rònecs, inclús els del volant de l'església. Alguns, als segles XVII i XVIII, van tornar a ser habitats, però ara per famílies de masovers o jornalers. Des del segle XVII, es fa evident una certa vinculació amb Quart a l'hora de recollir les contribucions a l'exèrcit català durant la Guerra dels Segadors (1640-1659). A partir del 1840, la dependència va ser definitiva: la parròquia de Sant Mateu, igual com les de Palol d'Onyar i Castellar de la Selva, va quedar integrada en el municipi de Quart. La crisi del món rural del segle XX ha fet tancar molts masos que no van superar el gran incendi del 1928, que va socarrimar "aquelles formoses suredes de Montnegre" que tant estimava Joaquim Ruyra; ni les gelades del 1956, que s'endugueren moltes oliveres centenàries.
El 2002 es van dur a terme obres de restauració de la coberta i de les parets interiors de l'església, i el 2003 la Colla Excursionista de Quart va restaurar can Batista, annexada al temple.
Curiositats
Clavades a la façana de migdia, es conserven les tombes de dos rectors de la parròquia: Guerau Teixidor i Joan Albert, morts el 1336 i el 1338. Al terra hi ha la de Martí Llavanera, un dels últims rectors de Sant Mateu, mort el 1859.
