Es tracta d’una església neobizantina amb elements noucentistes que consta de tres naus cobertes amb volta de canó i decorades amb elements propis del romànic, com arcuacions, columnes, i arcs de mig punt. A la façana principal es presenta un pòrtic amb tres arcades de mig punt. Al seu damunt s’obre un finestral triple. A la dreta hi ha el campanar, de planta octogonal amb coberta a quatre vessants i una llanterna sostinguda per quatre columnes. Cada cara de l’octògon està oberta per un arc de mig punt que el travessa. Tant l’octògon com la llanterna són rematats amb un fris d’arcuacions cegues.
Al costat oposat del campanar hi ha el baptisteri. A l’interior destaca l’orgue, les vidrieres i les pintures de l’absis. L’orgue és romàntic i data de l’any 1922. La majoria de les vidrieres són de l’època de construcció de l’església, d’estil modernista. Estaven en molt mal estat i s’han restaurat recentment per part de l’empresa Vicus. Les pintures del baptisteri són de l’any 1934, obra de Llucià Costa i representen l’ascensió i entronització de la Mare de Déu. En el nivell inferior hi ha la representació de la ciutat de Jerusalem i el sepulcre buit de la Mare de Déu; als costats hi ha els dotze apòstols. En el nivell mig, ens trobem el tema central envoltat d’una anella ametllada. En el nivell superior hi ha la figura de l’esperit sant.
La construcció de la nova església es deu al creixement industrial d’Artés durant el segle XIX, i està vinculada a la voluntat empresarial del moment.
El campanar és obra de Josep Coll i Vilaclara; es té constància que a l’any 1916 s’estava acabant.
Informació proporcionada per l’Ajuntament d’Artés i extreta de l’Inventari del Patrimoni Cultural. Oficina de Patrimoni Cultural (Diputació de Barcelona), 2007.
