Església de Santa Maria del veïnat de Salitja

L’edifici actual de Santa Maria de Salitja és una església que data dels segles XVII-XVIII,  dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu i a sant Vicenç, que es va bastir sobre una església segurament romànica del segle XII, amb un campanar de torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal. La porta interior d'accés al campanar porta inscrita la data de 1543. El temple, malmès durant la Guerra Civil, es va reconstruir durant els anys 1939, 1943 i 1944.

La primitiva església parroquial de Santa Maria de Salitja, és esmentada per primer cop l'any 1019, com una possessió del castell de Brunyola i una butlla del Papa Luci III confirmava els drets que tenia el monestir de Sant Salvador de Breda sobre aquesta parròquia. El 1279 apareix esmentada com a "Ecclesia de Sancta Saligia" entre les possessions del castell de Brunyola.

És un edifici de planta rectangular amb absis poligonal de tres cares. La façana és d'estil barroc-neoclàssic i presenta una portalada d'arc carpanell emmarcada per dues pilastres i al capdamunt, una cornisa amb frontó semicircular que sosté una fornícula amb la imatge de la Verge protegida per un vidre. A sobre hi ha un ull de bou. La façana té un coronament mixtilini amb cornisa rematada per boles de pedra. El murs presenten un arrebossat i pintat d'ocre a la part de la façana. A la part exterior de l'absis hi ha encastat un medalló de pedra amb la imatge de la Verge del Roser i la data inscrita de 1742.

Presenta una sola nau coberta amb volta d'arc de mig punt de quatre trams amb llunetes. A banda i banda hi ha les capelles amb altars i imatges de factura moderna, ja que els retaules originals van desaparèixer l’any 1936 quan el temple fou cremat. Dues de les pilastres de pedra que sostenen la volta presenten les inscripcions "DOMINGO MARANJAS RECTOR 1740" i, una altra, la data de 1741. Les dues portes laterals que comuniquen amb la sagristia presenten a la llinda l'any 1742. Als peus s'alça el cor amb balustrada de fusta. El parament interior és enguixat i pintat policromat amb decoració geomètrica als arcs faixons. Els marcs de les portes i les pilastres són de pedra ben escairada vista.

 A la capçalera poligonal trobem un retaule d'etil neoclàssic dedicat a la Verge Maria Assumpta, la patrona. També conté una imatge del copatró sant Vicenç i una de sant Isidre. A la part superior del retaule hi ha representada la Santíssima Trinitat.