L’actual església parroquial de Sant Cebrià de Flaçà va començar a prendre forma l’any 1784, en un moment en què el poble creixia i sentia la necessitat d’un temple nou, més ampli i adaptat a la vida comunitària. Les obres es van allargar durant dècades, amb un ritme pausat i constant, fins que finalment es va donar per acabada l’any 1824, data que encara avui es pot llegir inscrita a la façana i que marca el tancament simbòlic d’un llarg procés constructiu compartit per diverses generacions.
Aquest nou edifici es va aixecar per substituir una antiga església d’origen romànic, de la qual encara es conserven fragments carregats de memòria. En concret, part de la façana primitiva es va mantenir i avui correspon a la façana sud, on encara es pot veure el portal de mig punt, i també restes de l’antic absis, integrades a la base de l’actual campanar. Aquests vestigis actuen com un fil discret que connecta el present amb els orígens medievals del temple.
L’església és un edifici de nau única, coberta amb volta apuntada, reforçada amb llunetes laterals que aporten llum i amplitud a l’interior. L’espai es divideix en quatre trams, un dels quals està destinat al cor, sostingut per una volta d’arc carpanell. El conjunt es tanca amb un absis poligonal, que dona al presbiteri una sensació d’equilibri i continuïtat.
Un dels elements més característics del temple és el seu campanar de torre, estructurat en dos cossos: el nivell inferior, de planta quadrada, i el superior, de planta rectangular, coronat per una balustrada que li dona una silueta elegant i visible des de bona part del poble. Aquest campanar ha estat, durant generacions, el punt des d’on les campanes han marcat el ritme de la vida quotidiana: les festes, els dols, les hores tranquil·les del treball i les celebracions col·lectives.
La portalada principal, d’estil barroc classicista, és un dels elements més elaborats del conjunt. Presenta una gran obertura rectangular flanquejada per pilastres de capitell toscà, d’una sobrietat elegant. Per sobre de la porta, un fris amb tríglifs i mètopes sosté un entaulament decorat amb gerros a banda i banda, mentre que al centre s’obre una fornícula amb ornamentació barroca. A l’interior d’aquesta fornícula s’hi troba una imatge moderna de Sant Cebrià, que connecta la tradició històrica amb la devoció actual.
A l’interior, destaca especialment el retaule neoclàssic, presidit per un entaulament sostingut per deu columnes de capitells compostos. Aquesta obra, d’una gran harmonia compositiva, reflecteix el gust per l’ordre, la simetria i la claredat formal propi del neoclassicisme, i esdevé el punt focal de l’espai litúrgic.
En conjunt, Sant Cebrià de Flaçà no és només un edifici religiós: és la suma de segles de continuïtat, de reformes i d’afectes compartits. Un temple que conserva, entre les seves pedres, la petjada silenciosa de les generacions que l’han fet seu i que encara avui hi reconeixen una part essencial de la seva història col·lectiva.
Curiositats
Les portes de fusta que tanquen l’accés daten de l’any 1827, i encara conserven el caràcter robust i solemne de l’època.
