Església parroquial de Sant Dalmai

L’edifici actual de l’església parroquial de Sant Dalmai, tot i ser d'origen romànic, és el resultat de les reformes portades a terme entre els segles XVI i XVIII. L'any 1019 surt esmentada com a "Sancti Dalmatii de Tornavels", en una dotació feta per a la canònica gironina. El 1185 una butlla del papa Luci III confirmava els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre aquesta església, reafirmant-se aquesta dependència del monestir de Breda en una butlla del papa Innocenci IV del 1246. L'any 1362 és citada en el "Llibre Verd" de l'arxiu capitular de Girona. Sant Dalmai pertanyia al municipi de Brunyola fins al 1910, moment en què es va incorporar al municipi de Vilobí d'Onyar.

L’edifici actual data del 1590, i al segle XVIII fou restaurada. Pels testimonis gravats en algunes pedres sembla que mossèn Pere Alzedar en va ser el principal promotor. El temple és de planta rectangular. Destaca la façana d'època renaixentista restaurada al segle XVIII, amb coronament barroc mixtilini rematat per boles de pedra, segurament acabada l'any 1732, segons consta gravat en una llosa inserida a la paret superior. El portal d'accés, d'estil renaixentista, és rectangular de pedra i porta la data de 1590. Al capdamunt de la cornisa de la llinda hi ha una gran petxina amb la imatge del patró, Sant Dalmau, amb els atributs de bisbe en acció de beneir.

La nau és coberta amb volta de canó de tres trams amb llunetes a la part del presbiteri. Als peus trobem el cor amb balustrada de pedra i a la capçalera l'absis carrat. Als laterals s’obren tres capelles per banda connectades a la nau principal per arcs formers de mig punt. Es conserva una capella dedicada a sant Llop que probablement correspon a la part més antiga de l'edifici primitiu. El parament és enguixat i pintat de blanc però deixa vista la pedra dels arcs i dels pilars, alguns dels quals porten inscrita la data de 16?? amb el nom de "P. ALZEDAR". L'actual retaule principal conté una imatge central del patró sant Dalmau de Pavia, amb sant Joan Baptista i sant Antoni Abat als costats.

El campanar adossat al mur de migdia és una torre de planta quadrada amb escala exterior adossada, amb dos nivells de finestres geminades d'arc de mig punt i coberta piramidal. Els angles i les obertures són de pedra, mentre que el parament és de maçoneria i és ben visible la utilització de la pedra negra del volcà de la Crosa. L’any 1954 en la festivitat de la Mare de Déu del Carme van ser beneïdes les noves campanes de l’església.

Com a testimoni de l’antic cementiri que estava adossat a la façana del temple resten algunes làpides de pedra a l'entrada de l'església.