Si bé el lloc de Tordera és esmentat entre finals del segle IX i començament del segle X, no és fins l’any 977 quan s’esmenta per primera vegada l’església parroquial de Sant Esteve en la donació de la dita església feta per Ponç i altres nobles al monestir de Sant Pere de Rodes i al seu abat Hildesind.
Arribats al segle XVIII l’edifici presentava una greu mancança d’amplitud. D’aquesta manera el 1737 el bisbe de Girona, Baltasar de Bastero Lledó , va autoritzar la construcció d’un nou temple amb més capacitat, portant-se a terme les obres en el període 1780-1817. La nova església parroquial de Sant Esteve de Tordera, projectada per l’arquitecte Joan Fàbregas , es va bastir segons cànons del barroc i del neoclàssic.
És un edifici de tres naus, amb planta de creu llatina. La façana és llisa i presenta un important portal barroc al que s'accedeix per una escalinata. El portal, d’arc rebaixat, resta flanquejat per dues columnes sobre basaments prismàtics, sobre les qual reposa l’entaulament i un frontó semicircular obert al mig del qual s’obre una capella flanquejada entre pilars amb entaulament rematat per florons. Per damunt mateix s’obre una petita rosassa o ull de bou.
Entre la llinda de la porta i l’entaulament superior apareix un medalló de característiques florals, amb el tord, símbol de la vila, i la data de 1803. Al mateix nivell de la capella de la façana i corresponent a les naus laterals hi ha balcons amb balustrada. L’edifici resta rematat per un capcer de línia ondulant típic del barroc.
De l’antiga església romànica, enderrocada per construir-hi l’actual edifici, l’únic element que s’ha conservat ha estat el campanar. Si tenim en compte que l’església s’esmenta ja al segle X hem de suposar que seria un edifici preromànic, damunt del qual es bastiria l’edifici romànic que va consagrar el bisbe de Girona, Berenguer, la segona meitat del segle XI, edifici al qual correspondria el campanar.
L’element, però, de major valor arquitectònic és el campanar del primitiu temple romànic, de planta quadrada amb tres pisos de finestres, adovellades d’arc de mig punt a les quatre façanes, geminades d’arc de mig punt amb columna cilíndrica al mig i capitell trapezoïdal també a totes les façanes i grans finestrals dobles d’arc apuntat al pis superior que correspon a un sobrealçat del segle XVI.
A grans trets, constructivament el campanar presenta tres fases: la part baixa fins les primeres finestres (segle XI), els dos pisos de finestres de l’edifici romànic (segle XII) i els finestrals superiors renaixentistes (segle XVI).
A l'interior, d'estil neoclàssic molt transformat, l'església contenia ja a principis del segle XX importants obres d'arts religioses antigues, desaparegudes l'any 1936.
