Església parroquial de Sant Nicolau de La Riba: memòria, arquitectura i un temple construït al segle XVIII
L’Església parroquial de Sant Nicolau de La Riba és un dels edificis que millor permet seguir la transformació històrica del poble. El temple actual és del segle XVIII, però la seva història parroquial és molt anterior: l’església de la Riba ja apareix documentada l’any 1194 en una butlla del papa Celestí III. El temple que avui ocupa el centre del nucli, però, és fruit d’un procés constructiu iniciat a la dècada de 1760, en un moment de creixement de la població i de la indústria paperera.
D’una parròquia medieval a un nou temple al segle XVIII
La referència de 1194 no correspon a l’edifici actual, sinó a l’existència d’una església a la Riba. Amb el pas dels segles, la comunitat parroquial va quedar vinculada a Vilaverd. El 1591, l’arquebisbe Joan Terès va autoritzar que els habitants de la Riba tinguessin fonts baptismals pròpies, una decisió relacionada amb les dificultats de travessar el Francolí amb criatures.
Aquesta dependència no es va resoldre definitivament fins al segle XIX. L’any 1867, l’església de la Riba fou erigida novament en parròquia. La documentació conservada a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona permet seguir, a més, l’activitat sacramental de la comunitat durant el segle XVIII: hi ha un llibre de baptismes, matrimonis i òbits que abraça els anys 1764-1788.
Com es va construir l’església que avui coneixem?
La construcció del temple actual ofereix un episodi documental poc habitual. Un estudi basat en documentació històrica conserva la transcripció del projecte i contracte de construcció de la nova església, signat el 9 de juny de 1765.
El contracte es va establir entre els regidors Cristòfol Miquel i Josep Carbó, en representació de la Riba, i Ramon Salat, mestre de cases originari de Santa Coloma de Queralt i establert a l’Albi. El document especificava les condicions de l’obra i establia que el constructor havia d’executar el nou edifici d’acord amb les capitulacions pactades.
Aquesta documentació permet anar més enllà de la simple cronologia. Sabem qui encarregava l’obra, qui l’havia d’executar i que el nou temple era el resultat d’un projecte formal, no d’una transformació espontània de l’edifici anterior.
Les fonts historiogràfiques situen la construcció entre 1764 i 1770, tot i que l’estudi documental assenyala actuacions prèvies sobre l’església vella i conserva el contracte de 1765. És, per tant, més precís parlar d’un procés de renovació i construcció desenvolupat durant la dècada de 1760.
Una arquitectura pensada per a un poble en expansió
El resultat és un temple de grans dimensions, de planta de creu llatina, amb una nau central, capelles laterals i una cúpula situada al creuer. Josep Iglésies descrivia l'edifici com un espai ampli, amb una nau central destacada i dues naus laterals, mentre que la documentació arquitectònica actual identifica també el cimbori octogonal que exterioritza la cúpula.
A l’exterior, la façana és relativament sòbria. La composició incorpora una porta rectangular, una fornícula i una obertura circular, mentre que els esgrafiats geomètrics aporten el principal element ornamental al frontis.
El campanar, una obra d’una generació posterior
El campanar té la seva pròpia cronologia. Les fonts tradicionals situen l’inici de la construcció l’any 1772 i la finalització el 1792, de manera que el conjunt parroquial es va completar durant un període força més llarg que el corresponent a l’aixecament de la nau.
La torre combina un primer cos de planta gairebé quadrada amb un segon cos octogonal, coronat per una balustrada i una torrella superior. És un dels elements que més contribueixen a definir el perfil de l’església dins del nucli de La Riba.
El retaule de Sant Nicolau i la pèrdua del patrimoni interior
L’interior del temple va contenir un important retaule barroc dedicat a sant Nicolau, patró de la vila. Aquell conjunt, juntament amb altres elements artístics de l’església, es va perdre durant els fets de 1936. La destrucció està documentada en estudis sobre els estralls de la Guerra Civil a les Muntanyes de Prades, que recullen la desaparició dels altars, imatges, púlpit, presbiteri, pila baptismal i altres elements.
Les fotografies històriques conservades a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, entre les quals n’hi ha de principis del segle XX i una imatge del retaule datada el 1933, permeten aproximar-se visualment a l’interior anterior a aquella pèrdua.
Un edifici que conserva escrita la història de La Riba
L’Església parroquial de Sant Nicolau de La Riba és, així, molt més que un edifici religiós del segle XVIII. En la seva història hi conflueixen una parròquia documentada des de l’edat mitjana, la dependència històrica de Vilaverd, el creixement de la Riba del segle XVIII, un projecte d’obra conservat documentalment i les pèrdues patrimonials del segle XX.
A Festacatalunya ens agrada descobrir aquest patrimoni a partir dels documents i dels vestigis que encara avui permeten reconstruir-lo. En aquest cas, les pedres de Sant Nicolau expliquen una història que comença molt abans del temple actual i que encara es pot llegir en la seva arquitectura, en el campanar i en els arxius que han conservat la memòria de la parròquia.
Curiositats
L'inici de la Guerra Civil el 1936 va colpir greument el patrimoni històric del municipi de La Riba. Durant els primers disturbis del conflicte, l'església parroquial de Sant Nicolau va patir un assalt que va acabar amb la destrucció pel foc dels seus elements artístics més importants.
Entre les pèrdues destaca l'antic retaule barroc de 1789, una obra dissenyada específicament per al presbiteri de l'altar major, a més d'una devota talla del Sant Crist. Ambdues peces pertanyien a l'escola local del darrer terç del segle XVIII i la seva crema va suposar la pèrdua definitiva d'un valuós llegat artístic i cultural per a la població. Conservem la memòria gràfica després de les fotografies efectuades per Josep Salvany l'any 1922 en la seva visita a la Riba.
