Església parroquial de Sant Pere d’Ullastret: el romànic que explica la història del poble
L’Església parroquial de Sant Pere d’Ullastret és una de les construccions romàniques més significatives del Baix Empordà. Al nucli antic d’Ullastret, el temple conserva l’estructura d’una basílica medieval, però també mostra les transformacions que ha experimentat al llarg dels segles. La seva arquitectura, els relleus esculpits i les intervencions posteriors ofereixen una lectura de la història local que va més enllà de la imatge d’una església romànica tradicional.
Dels primers documents a l’edifici romànic
La història del temple es remunta, com a mínim, a l’alta edat mitjana. La documentació patrimonial situa una primera referència escrita l’any 899, tot i que la informació divulgativa de l’Ajuntament d’Ullastret assenyala el 889. Aquesta diferència entre fonts aconsella no confondre la primera notícia documental amb la data de construcció de l’edifici actual.
El temple que s’ha conservat és fonamentalment romànic, bastit durant la primera meitat del segle XI. La seva planta basilical s’organitza en tres naus, amb la central més elevada, i culmina a llevant amb tres absis semicirculars. Les naus es cobreixen amb voltes de canó, mentre que els absis presenten voltes de quart d’esfera. La disposició respon a una tipologia habitual del romànic, però l’església destaca per la combinació d’aquesta estructura amb una decoració escultòrica d’interès excepcional per al context empordanès.
Una arquitectura transformada al llarg dels segles
L’aspecte actual no correspon íntegrament al temple medieval. Entre els segles XVI i XVIII s’hi van incorporar elements que van modificar-ne l’organització interior: capelles laterals, una sagristia i un cor elevat a l’extrem occidental. També es va transformar part dels arcs que separen les naus, de manera que no tot el que avui es veu permet reconstruir directament la configuració romànica original.
A l’exterior, els absis conserven elements característics de l’arquitectura llombarda, com les lesenes, bandes verticals de pedra que articulen els murs, i les arcuacions cegues que decoren la superfície. Aquests recursos no són només ornamentals: donen ritme a l’arquitectura i ajuden a entendre com s’organitzava visualment l’edifici medieval.
L’escultura romànica, un dels seus grans valors
L’interès de Sant Pere d’Ullastret no es limita a la planta o a les voltes. Alguns elements esculpits, especialment les impostes que es conserven en arcs de la zona occidental de la nau, constitueixen una part destacada del conjunt. Hi apareixen motius figuratius i animals, executats amb un llenguatge expressiu que contrasta amb la sobrietat general dels murs. L’obra Catalunya Romànica reflexiona sobre la possibilitat que alguns blocs podrien haver format part d’una portalada anterior.
Una visita per mirar més enllà de la façana
Sant Pere d’Ullastret permet descobrir diferents capes de patrimoni en un mateix edifici: l’estructura romànica del segle XI, l’escultura medieval i les intervencions que responen a necessitats de culte de segles posteriors. Per apreciar-lo, convé observar tant la disposició de les tres naus i els absis com els detalls esculpits i els afegits històrics.
Per a qui prepara una ruta de patrimoni empordanès, Festacatalunya pot servir com a punt de partida per descobrir aquest temple i altres indrets d’interès de la zona. La visita guanya profunditat quan es fa sense pressa i amb una mirada atenta als detalls: a Sant Pere, fins i tot una figura esculpida o una lesena inacabada poden obrir una finestra a la història.
Curiositats que revelen detalls singulars
Les sirenes peix i el relleu del lleó
Entre les escultures més cridaneres hi ha un relleu amb dues sirenes peix, representades amb el cos horitzontal i les cues que s’enfilen cap amunt. Les figures presenten trets diferenciats: una sembla femenina i l’altra masculina. La interpretació d’aquest tipus d’imatges en l’art romànic pot relacionar-se amb significats morals o simbòlics, però no hi ha prou certesa per atribuir-los un missatge únic.
Un altre relleu representa un lleó, al costat d’altres figures animals i humanes que formen part del repertori escultòric del temple. La possibilitat que algunes d’aquestes peces procedeixin d’una portalada anterior ha estat plantejada pels estudiosos, encara que no se’n coneix amb seguretat la disposició original.
El comunidor de 1621
Sobre la zona oriental de la nau central s’alça el comunidor, una petita construcció de planta quadrangular i coberta a quatre vessants. Aquests elements arquitectònics s’utilitzaven tradicionalment en cerimònies de benedicció del terme i en pregàries per protegir els camps davant de tempestes i altres adversitats.
A Sant Pere, una inscripció a la llinda de la porta n’indica la data: 1621. És un testimoni concret de la continuïtat de les pràctiques religioses i de la vida agrària en la història del poble.
Una lesena que va quedar inacabada
A l’absidiola sud hi ha un detall menys evident: a la base d’un dels trams decorats es conserva l’inici d’una lesena que no es va arribar a completar. Aquest petit desajust resulta interessant perquè deixa entreveure les decisions i possibles imprecisions que podien produir-se durant l’obra medieval. Lluny de restar valor al conjunt, és una pista material sobre el procés de construcció.