El campanar és obra de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill i Parellada, de 1908, data que apareix en mosaic de ceràmica sota mateix del rellotge, disposa d’obertures als quatre vents, destinades a enquibir les corresponents campanes i un darrer nivell amb quatre cares on es situa el rellotge mecànic amb les esferes fetes de trencadís; la coberta és una cúpula de paràboles i està recoberta d’un trencadís de ceràmica vidriada blanca. És d’obra vista de maó i, a diferència de la nau principal, destaca per la seva estilitzada construcció amb bandes perpendiculars arrodonides als angles i una cornisa que remata el campanar amb ondulacions que ajuden a singularitzar la presència del rellotge.
L’estructura de l’edifici va patir les conseqüència de la guerra civil i l’arquitecte Alexandre Tintoré i va portar a terme obres de restauració.
Curiositats
El campanar de Santa Maria d’Ullastrell ha tingut diverses campanes. Les dues primeres eren anteriors al campanar de Muncunill. Al 1908 n’instal·laren dues més i el campanar va quedar complert. Durant la Guerra Civil es destruïren les dues campanes més antigues i després, es reposaren. Finalment, al 1999, una de les campanes de 1908 es va refondre per reparar-la.
La campana més gran és la que dona a la Plaça, pesa 422 Kg i es va fondre el 1942 per M. Mestres de Barcelona; porta per nom Josepha-Francesca en honor als seus padrins, Josep Rodó Montmany i Francesca Rodó Casanovas.
Una segona campana, que pesa 199 Kg, està encarada a can Font i can Rodó i porta per nom Josepha, també en honor del seu mentor, Josep Rodó i Palet. Es va fondre l’any 1908 per Juan Decausse i refosa per Rifer el 1999.
Una tercera campana que pesa també 199 Kg, fou fosa l’any 1961 per Salvador Manllús de València i porta per nom Maria, Josep i Montserrat; dóna a la Serra. Apadrinada per Maria Josep Latorre Fornell. Fosa al 1961 per Salvador Manllús de València.
I la quarta campana, que porta el nom de Petra i Sebastiana (té un relleu de Sant Sebastià) que pesa 330 Kg, està encarada al Sardà i fou patrocinada per diverses col·laboracions dels veïns. Fosa al 1908 per Juan Decausse de Barcelona.