El 9 de març de 1938 l’exèrcit franquista va iniciar una gran ofensiva al front d’Aragó que va culminar amb l’establiment l’abril de 1938 d’un nou front format per la línia que formava el riu Segre i Ebre, amb alguns caps de pont que aconseguirien establir les tropes franquistes a Seròs i Balaguer. La decisió de Franco d’aturar la ofensiva i desviar la seva atenció cap a València per evitar una intervenció militar francesa al conflicte va donar un respir a les tropes republicanes per poder reorganitzar-se, tot i que la lluita va continuar al llarg del Segre, que actuava com a frontera entre les dues zones hostils: la línia corria al llarg de 300 quilòmetres, començant des de la confluència del Segre i l’Ebre, a Mequinensa, i seguia al llarg de l’esmentat riu i la Noguera-Pallaresa fins als Pirineus.
El Ministeri de Defensa de la República va fer arribar a l’Exèrcit de l’Est un pla de defensa basat en sis línies successives pensades per a protegir les comunicacions amb França. Aquestes línies en canvi no van passar en molts casos de la teoria, arribant-se a realitzar-se només les dos primeres: la Línia 1 (L-1) que començava a Flix i seguia pel tossal de Montinet (a l’oest de Maials), el riu Segre a l’oest d’Artesa de Lleida i els Alamús, serra de Sant Miquel, vessant occidental del Montsec, serra de Lleràs i est de la conca de la Noguera Ribagorçana; i la Línia 2 (L-2) amb recorregut per: Serra de Bengalís (a l’est de Flix), serra la Llena (cobrint Montblanc), Tarrés, l’Espluga Calba, Verdú, serres entre Cervera i Tàrrega (cobrint Cervera), Bellver i les Pallargues (cobrint Guissona). Aquesta línia es dividia en dues, de les quals la primera empalmava amb la Línia 1 fins a Artesa de Segre i la segona continuava per Castellnou de Bassella tot cobrint Solsona i seguint a l’est del Segre, serra de Turp, la Seu d’Urgell per enllaçar amb la frontera francesa cap a Arcavell.
Amb l'ocupació d'Artesa de Segre i les Borges Blanques, la pèrdua de la L-1 i d'una gran quantitat de material i les 50.000 baixes al bàndol republicà, entre personers, ferits, morts i desertors provocarien que l'estratègia defensiva en què es basava Rojo deixés de ser eficaç i a primera hora del dia 6 de gener de 1939 va ordenar la retirada cap a la línia L-2.
Racons imprescindibles (3)
